Comiats
La directora Lulu Wang dirigeix aquesta pel·lícula sobre la mort, les mentides, els secrets i la diferent manera d’afrontar la vida i el seu final a Occident i a Orient. El film comença quan li comuniquen a la protagonista, la jove xinesa Billi que resideix a Nova York amb els seus pares, que la seva àvia Nai Nai, que viu a la Xina, està a punt de morir. La família, coneixedora del fatal diagnòstic, li vol amagar la veritat a l’àvia, però alhora no volen que mori sense una última trobada. Per fer-ho, s’inventen l’excusa del casament de l’altre nét de Nai Nai, Hao Hao. Billi es presentarà per sorpresa en aquesta trobada familiar. El film ens parla de temes com la construcció de la pròpia identitat, sobretot en persones que viuen fora del seu país d’origen. Una molt bona pel·lícula artesanal feta amb delicadesa, i, fins i tot, amb algun petit toc d’humor, tot i tractar una qüestió com la mort.
Lulu Wang és una directora que va néixer a la Xina, però que ha passat tota la seva vida a Amèrica. El seu primer llargmetratge va ser Posthumous (2014) i ara realitza aquest film que es va presentar en la secció oficial del Festival de Sundance. Es basa en la història real de l’àvia de la directora i com ho va viure ella com a neta, tal com va recordar: “A més a més, de dir adéu a l’àvia(…) hi havia la sensació de no poder aguantar els records i sentiments passats, incapaç de trobar res concret que em representés com a casa“. De fet, la majoria dels protagonistes del film són persones que no se senten còmodes al país on viuen o somien en marxar per aconseguir una vida millor.
La pel·lícula comença quan la jove xinesa Billi (Awkwafina) descobreix que la seva àvia Nai Nai (Shuzhen Zhao) té una malaltia terminal, segons li han pronosticat els metges. La família, però, decideix amagar-li la veritat a l’àvia. Els pares de Billi, Haiyan Wang (Tzi Ma) i Lu Jian (Diana Lin) decideixen viatjar a la seva Xina natal perquè la família es reuneix per acomiadar Nai Nai. L’excusa serà el casament (fals) entre el seu altre nét, Hao Hao (Han Chen) i la seva parella Aiko (Aoi Mizuhara). Finalment, Billi es presentarà a la reunió familiar per sorpresa, malgrat que els seus pares tenien por que expliqués a la seva àvia la situació real.
La fotografia de la catalana Anna Franquesa Solano és un dels elements més destacats del film. En aquest cas, contrasta molt bé les imatges fosques de la protagonista, com a símbol de la seva tristesa, amb l’alegria de viure que desprenen les imatges de l’àvia Nai Nai.
La banda sonora d’Alex Weston combina música moderna i música clàssica depenent dels sentiments que traspua la història: moments de més alegria, amb altres on la tristesa és inevitable.
Awkwafina fa una magnífica interpretació com a Billi que no deixa ser una jove que busca el seu lloc en el món i descobrir la seva identitat. Shuzhen Zhao com a Nai Nai aconsegueix fer un personatge que gaudeix de la vida.
La directora va definir en una entrevista el paper de la identitat en el film: “La gent sempre em pregunta sobre la importància de la identitat per fer aquesta pel·lícula i, per descomptat, aquestes coses són realment importants per a mi: pensar en la meva identitat d’origen i explorar la meva identitat a l’Occident“. De fet, la narració es converteix en un autèntic estudi sobre les diferents maneres d’entendre la vida i la mort a Occident i a Orient. A més a més, mostra les mentides sobre les quals es construeix la felicitat de les famílies, la majoria pietoses, però també com s’acaben convertint en autèntics secrets. Una molt bona pel·lícula que tracta sobre la vida i la mort i les diferents maneres d’afrontar aquest tema en les diferents cultures.
citizenjoel 