Joker

Desconstruint el Joker

cartell/imbd.com

Todd Phillips dirigeix aquesta pel·lícula basada en el personatge antagonista del superheroi Batman, el Joker. El film comença mostrant-nos Arthur Fleck, un home amb problemes psicològics que viu amb la seva mare també malalta. Treballa de pallasso. Durant la història s’observa com es va transformant d’Arhur Fleck al Joker que coneixem de la saga Batman. També com la desigualtat pot provocar que, per algunes persones, el mal resulti més atractiu que el bé. A més a més, ens mostra un retrat dur d’una societat encara més malalta que el protagonista, on impera la corrupció econòmica, la decadència moral i la falta d’empatia envers els conciutadans. Una excel·lent pel·lícula marcada per l’actuació d’un magnífic Joaquin Phoenix. L’argument presenta situacions de violència extrema i deixa les portes obertes a diferents interpretacions.

Todd Phillips és un director conegut per films com ara Starsky & Hutch (2004) o Resacón en las Vegas (The Hangover) (2009). Ara dirigeix aquesta pel·lícula sobre el personatge del Joker de la saga Batman. Un film que el mateix director admet que és complicat: “Per a mi, l’art pot ser complicat i, sovint, l’art és complicat (…) Si voleu art sense complicacions, potser voldreu agafar la cal·ligrafia, però el cinema sempre serà un art complicat“. De fet, el film és complicat i també escabrós i, en determinats moments, difícil de seguir.

La història se situa l’any 1981 a Gotham City. El protagonista és Arthur Fleck (Joaquin Phoenix), un home solitari i pobre que pateix incontinència afectiva i que cuida la seva mare Penny (Frances Conroy) que presenta una demència. És una extreballadora de Thomas Wayne (Brett Cullen) i demana insistentment a través de cartes  l’ajuda d’aquest milionari i candidat a alcalde. El fill d’aquest, Bruce (Dante Pereira-Olson) es convertirà en Batman en el futur. Un dia Arthur pateix un accident a la feina quan uns brètols se’n riuen, l’ataquen, el colpegen i li roben el cartell de l’anunci que portava. A conseqüència d’això, el seu company Randall (Glenn Fleshler) li regala una pistola. Un dia treballant en un hospital infantil li cau la pistola a terra i això provoca el seu acomiadament. En aquest context es trobarà amb les retallades socials i sanitàries que li faran perdre el seguiment mèdic i les ajudes socials que rebia. Això i altres agressions físiques i morals que patirà, així com el redescobriment dels seus orígens, el portaran a poc a poc a la decadència fins  a arribar a la bogeria més absoluta…

La fotografia de Lawrence Sher ens porta al món obscur i perillós al qual s’acosta el  protagonista. A més a més, també sobresurten els primers plans del personatge principal.

La banda sonora de Hildur Guðnadóttir descriu la caiguda en desgràcia del protagonista. I ho fa amb cançons com “Send in the Clowns” interpretada per Frank Sinatra i que descriu com un pallasso deixa de fer gràcia.

Joaquin Phoenix construeix un Joker molt particular. De fet, ens mostra l’Arthur Fleck més íntim mostrant la persona més enllà de la malaltia i del monstre en què posteriorment es convertirà. També cal destacar la presència de Robert de Niro interpretant a Murry Franklin, un còmic que apareix per la televisió i que Arthur admira.

El director va explicar en una entrevista sobre quins temes parla la història: “La pel·lícula fa una reflexió sobre el desamor, els traumes infantils i la falta de compassió al món.” Sobretot, però, es tracta d’un retrat cruel d’una societat decadent on manen la falta de respecte i se cerca viure en un món feliç, però alhora individualista. Una societat molt perillosa, en tots els sentits, per les persones que pateixen malalties mentals, per dos motius: el primer i més important la pròpia malaltia i la segona, la falta de comprensió i empatia que pateix el pacient, també per part de les institucions i poders públics. També ens mostra una societat tan malalta com el mateix protagonista. El pitjor de tot és que aquesta no és conscient d’estar tan malament o fa un mal diagnòstic ignorant per exemple que darrere les dades fredes de la delinqüència s’hi amaguen greus problemes socials que no se solucionen amb més policia. A més a més, es tracta d’una història sobre l’atracció del mal. Una molt bona pel·lícula que, tanmateix, deixa massa lloc a diferents interpretacions, tant de l’argument en general com dels missatges que vol donar.