La por a recordar
Andy Muschietti dirigeix la segona part d’It, basada en la novel·la de Stephen King. La novel·la parla d’un monstre que segresta i mata nens i nenes a la ciutat de Derry. Només un grup de joves autoanomenats “El club dels perdedors” aconsegueix parar-lo. Vint-i-set anys després, ja adults, el monstre torna. Mike, un dels adolescents d’aquest club, obsessionat amb el monstre, ja de gran, decideix tornar-los a reunir a tots per acabar amb “la cosa”, que es presenta amb moltes formes com ara la del malèfic pallasso Pennywise. Està convençut que el pot guanyar amb un ritual dels nadius americans, el Ritual de Chüd. Tot això serveix d’excusa per parlar-nos del pes de la memòria perquè com es diu en el monòleg del principi de la narració: “som allò que volem oblidar”. Una memòria que sovint ens falla o només recordem els mals moments. A més a més, també inclou una crítica a la societat (americana) del segle XXI. Tot i això, el guió es fa en alguns moments massa previsible i en barreja d’excel·lents amb escenes clarament innecessàries en una pel·lícula de por amb tocs d’humor.
Andy Muschietti és un director conegut per pel·lícules com Mamá (2013). També, la primera de la saga It. Ara en dirigeix la segona part. El director va explicar en una entrevista que “volia mantenir aquesta història des de la perspectiva dels nostres personatges humans; fins i tot amb tot l’humor i l’horror que té, no deixa de ser un drama de terror impulsat pels personatges.” De fet, no deixa de ser una història sobre el retrobament d’amics d’adolescència.
El film comença quan a Derry torna a actuar-hi el malvat pallasso i monstre Pennywise (Bill Skarsgård). Mike (Isaiah Mustafa), obsessionat amb Pennywise, decideix reunir el “Club dels Perdedors” vint-i-set anys després, ja que creu que tots junts podran derrotar-lo. La vida ha fet que només Mike continuï vivint a Derry, i la resta del grup ha portat trajectòries molt diferenciades: Bill (James McAvoy) és un escriptor i guionista; Ben (Jay Ryan), un famós arquitecte; Richard (Bill Hader), un còmic; Beverly (Jessica Chastain), una dissenyadora que viu amb un marit maltractador; Edward “Eddie” Kaspbrak (James Ransone) té un negoci de limusines i Stanley (Andy Bean) és soci d’una empresa de comptabilitat. Mike els truca per reunir-los i explicar-los que ha tornat la cosa, que es presenta, entre d’altres, en la forma del pallasso Pennywise (Bill Skarsgård). Stanely se suïcida després de rebre-la. Mike està convençut que si estan junts i fan el Ritual de Chüd el poden derrotar…
La fotografia de Checco Varese juga molt bé amb la foscor que amaguen els personatges. La foscor dels secrets i de la culpabilitat. A més a més, juga amb referències a famoses pel·lícules de terror
La banda sonora de Benjamin Wallfisch contribueix a ambientar la por. Una por inesperada i que es presenta sempre relacionada d’una manera o altra amb els records dels protagonistes i això es veu reflectit en la música.
James McAvoy demostra totes les seves qualitats interpretatives com a Bill. També està a un gran nivell Jessica Chastain com a Beverly. En canvi, Bill Harder fa una actuació molt plana.
El director va assenyalar en una entrevista quin aspecte que volia rescatar de la novel·la original de Stephen King: “els conceptes sempre estan embolicats amb l’autenticitat de l’experiència humana.”De fet, la història té una part de misteri i fantasia, però l’important és la història humana que s’hi explica. La història d’un grup de persones que volen recuperar la seva adolescència per superar els traumes d’aquella època i que, de fet, el monstre que han de guanyar són els fantasmes del passat. Un film que no deixa de mostrar-nos i advertir-nos, en certa manera, també dels fantasmes del present com l’homofòbia. Un bon film que conté grans escenes, encara que resulti una mica massa llarg i en alguns trams massa previsible.
citizenjoel 