Érase una vez en…Hollywood (Once Upon a Time In Hollywood)

Homenatge (tarantinià) al cinema

eraseunavezenhollywood
cartell/imbd.com

Quentin Tarantino escriu i dirigeix aquesta pel·lícula situada en el Hollywood de l’any 1969, uns mesos abans de l’assassinat de l’actriu Sharon Tate a mans de seguidors de Charles Manson. Per fer-ho el film explica la història de l’actor Rick Dalton i el seu doble d’acció Cliff Booth, dos personatges ficticis. Rick, precisament, és veí de Sharon Tate i el seu marit Roman Polanski. Rick i Cliff intenten adaptar-se a un món del cinema en plena transformació… Dos personatges que representen dos mons completament diferents: un, el dels coneguts actors de Hollywood, i l’altre, el dels herois anònims que ajuden a dur a terme la realització d’un producte audiovisual com són els dobles d’acció. Unes diferències que també es mostren en la psicologia d’ambdós personatges. Una història que no deixa de ser un conte, una fantasia que es mou a la frontera entre la realitat i la ficció i el final no deixa de recordar-nos-ho. Un magnífic film que és tota una carta d’amor al cinema amb la sempre reconeixible firma  de Quentin Tarantino.

Quentin Taratino ha dirigit en els últims anys pel·lícules com Django desencadenado (Django Unchained) (2012) o Los odiosos ocho (The Hateful Eight) (2015). Ara porta al cinema els últims mesos de la vida de l’actriu Sharon Tate, marcats pel seu assassinat per part de seguidors de Charles Manson. Tot i això, el director va afirmar que volia descobrir “qui era la persona” en “una dona que ha estat recordada, bàsicament, per la història de la seva mort”. Una Sharon Tate, el marit de la qual va ser el famós director Roman Polanski.

El film se situa en el Hollywood de l’any 1969. Un any de transició, en molts aspectes: el vell Hollywood s’estava morint i el nou  no havia acabat de néixer. També un moment en el qual les sèries de televisió començaven a competir amb el cinema. En aquest context, l’actor Rick Dalton (Leonardo DiCaprio), acostumat a fer el paper d’antagonista en  westerns, i el seu doble d’acció Cliff Booth (Brad Pitt) cerquen la manera de continuar amb les seves carreres. Rick viu en un barri residencial al nord de Beverly Hills en una casa al costat del matrimoni format per Sharon Tate (Margot Robbie) i Roman Polanski (Rafal Zawierucha) …

La fotografia de Robert Richardson reflecteix les imatges icòniques del cinema dels anys seixanta i setanata, sobretot del western i l‘spaguetti western. Això ho fa mostrant-nos totes les tècniques de filmació d’aquells anys. Tota la història del setè art és representada d’una manera o altra. Fins i tot, la pròpia filmografia del director. Cada escena des dels crèdits inicials fins als finals és pur cinema.

La banda sonora fa un repàs per la música dels anys 60 i 70, inclosos temes d’Ennio Morricone, com a símbol de les bandes sonores del western, com en els que actua el protagonista Rick Dalton. També cal assenyalar que una de les cançons de la banda sonora és “Bring a Little Lovin'” del conjunt espanyol “Los Bravos”.

Pel que fa a les interpretacions, brilla especialment Brad Pitt en el paper de Cliff, el doble de Rick Dalton. En canvi, Leonardo DiCaprio com a Rick Dalton no està al nivell de Brad. Margot Robbie aconsegueix aportar un aire angelical al personatge de Sharon Tate.  L’actuació més sorprenent és la de la jove Julia Butters com a Trudi, una nena que participa en un dels rodatges del protagonista Rick Dalton. Julia fa un petit paper inoblidable.

Tarantino va definir en una entrevista la pel·lícula amb relació a la part de la seva infància i adolescència que va viure a Los Angeles: “Tota la pel·lícula és una memòria sobre com era Los Angeles en aquell moment. Tenia sis anys l’any 1969 i ho recordo molt bé(…) La televisió i la ràdio estaven enceses tota l’estona. Sabia, fins i tot de petit, que aquesta cultura de la joventut hippie era una cosa nova i sacsejava una mica el teixit de la societat.” De fet, el film es pot definir com un retrat en forma de conte d’aquells anys de canvis i de confusió, anys del moviment hippie amb la Guerra del Vietnam de teló de fons. Tota una obra d’artesania, amb el particular homenatge de Tarantino al món del cinema amb l’excusa de mostrar-nos el Hollywood de l’any en què la mort de Sharon Tate va fer canviar moltes coses, tant en aquesta zona de Los Angeles com en la societat americana en general.

Un pensament a “Érase una vez en…Hollywood (Once Upon a Time In Hollywood)

  1. Retroenllaç: Entrevista a Ester Bertran | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.