Rojo

Silencis còmplices

rojoimbd

cartell/imbd.com

Benjamín Naishtat escriu i dirigeix aquesta pel·lícula situada a l’Argentina, el 1975, abans del cop d’estat del general Videla. El film comença quan un home jove i misteriós té una discussió amb un famós advocat, Claudio, que està esperant la seva dona, Susana. Després de sopar, el matrimoni es torna a trobar amb aquest misteriós personatge… Tota aquesta situació servirà d’excusa per mostrar-nos l’ambient de violència, secrets i silencis que envoltaven el país abans de l’arribada de la dictadura, que ja es veia a venir en determinats cercles. Un bon film que reflecteix una societat incapaç de veure o de voler veure com s’acosta la tirania.

Benjamín Naishtat  és un guionista i director argentí. Aquest és el seu tercer treball dirigint, després de Historia del Miedo (2014) i El Movimiento (2015). La pel·lícula se situa el 1975 abans del cop d’estat del general Videla. Tot i això, la narració mostra els fets històrics que el van propiciar d’una manera indirecta. Tal com assenyala el director en una entrevista, la història és “un viatge moral” del protagonista…però també de tot un país.

El film comença amb la discussió que es produeix en un restaurant entre l’advocat Claudio Morán (Darío Grandinetti) i un hippy (Diego Cremonesi): Mentre Claudio, assegut en una taula, està esperant la seva  dona Susana (Andrea Frigerio) i el restaurant està ple, un jove entra i reclama a Claudio que s’espavili a demanar o que li deixi el lloc… Després de sopar, el matrimoni es torna a trobar amb el noi…La pel·lícula és una tempesta perfecta de secrets, corrupció i violència, amb un personatge que ho canviarà tot: el detectiu Sinclair (Alfredo Castro).

La fotografia de Pedro Sotero és tot un homenatge als anys 70, en què transcorre l’acció. De fet, es nota molt la influència del cinema d’aquells anys en cada pla del film.

La banda sonora de Vincent Van Warmerdam ens va situant en aquest ambient de violència d’un mal (in) visible que s’acosta inexorablement.  Un mal que ve acompanyat de massa silencis còmplices enmig de situacions de violència quotidiana.

Dario Grandinetti com a Claudio fa una gran actuació mostrant la cara oculta d’un personatge, aparentment bo pels qui l’envolten, però que amaga un gran cinisme i encara més maldat. Tanmateix, si cal destacar una interpretació, és la d’Alfredo Castro com a detectiu Sinclair.

El director va definir en una entrevista les actituds de les persones com el protagonista en el context històric de l’Argentina abans i després del cop d’estat: “Aquesta mesquinesa de no voler perdre les petites conquestes personals a costa de callar davant la barbàrie. A la dictadura militar hi va haver una complicitat de la majoria de la societat, per acció o per omissió. A l’Argentina existia una classe mitjana que havia prosperat: tenia el seu cotxe, la seva caseta als afores … I quan van començar els horrors van callar perquè tenien por de perdre-ho tot. Hi va haver un desastre humà amb la desaparició de milers i milers de persones enmig d’un terrible silenci.” Un silenci terrible per la por a perdre la vida tranquil·la que portaven en alguns casos, i en d’altres pels seus interessos personals. Un bon film i una bona història, que perd la gran força inicial a mesura que avança la narració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.