La biblioteca de los libros rechazados (Le Mystère Henri Pick)

La recerca de l’autor perdut

lablibliotecadeloslibrosrechadosimbd.jpg

cartell/imbd.com

Rémi Bezançon adapta al cinema la novel·la “Le Mystère Henry Pick” de David Foenkinos, amb un títol traduït aquí com “La Biblioteca de los Libros Rechazados”. El film comença quan la jove editora de Bretanya, Daphné Despero, troba el manuscrit del llibre  “Les últimes hores d’una història d’amor”  de Henry Pick a la Biblioteca dels Llibres Refusats a Crozon. L’atrau aquesta història i decideix publicar-lo immediatament. El crític literari mediàtic i presentador de televisió, Jean-Michel Rouche dubte de l’autoria real del llibre i comença la seva particular investigació… El film tracta temes com l’autoria, la crítica i el contrast entre la vida de poble i la gran ciutat, i també de la relació entre la considerada elit cultural i la cultura popular.  Una molt bona pel·lícula que aconsegueix mantenir la tensió durant tot el film fins a un final  discutible.

Rémi Bezançon és un director i guionista francès conegut per pel·lícules com ara Un amor de altura (Ma vie en l’air)(2005) o Nos futurs (2015). Ara porta a la pantalla gran el llibre de David Foekinos, “Le Mystere de Henry Pick” . El director va explicar en una entrevista què li va interessar d’aquest llibre i del seu autor: “Explica històries, que no és el cas de tots els escriptors, amb un principi, un desenvolupament i un final; això és el que estem buscant al cinema. Té diàlegs justos i divertits que m’agraden molt. A més a més, també hi surten tota mena de personatges. És molt cinematogràfic.” De fet, es tracta d’una història que sembla originalment pensada pel setè art.

El film se situa en el poble de Crozon, a la Bretanya francesa. Allà hi viu la família de la jove editora Daphné Despero (Alice Isaaz), parella de l’escriptor novell Fred Koskas (Bastien Bouillon), autor de la novel·la “La Banyera”. Un dia Gerard (Vincent Winterhalter), el pare de Daphné, els  parla de la Biblioteca dels Llibres Refusats. Allà Daphné trobarà un manuscrit que li cridarà especialment l’atenció: “Les últimes hores d’una història d’amor” de Henry Pick (Jean-Claude Tagand). Daphné investiga sobre l’autor i descobreix que era el propietari de la pizzeria del poble i que havia mort feia un parell d’anys. Es posa en contacte  amb la seva  dona Madeleine (Josiane Stoléru) i la seva filla Joséphine (Camille Cottin)  que desconeixien totalment la faceta d’escriptor del seu familiar. De seguida, Daphné decideix publicar el llibre i  es converteix en un gran èxit de crítica i de públic. Tot i això, el crític veterà i mediàtic Jean-Michel Rouche( Fabrice Luchini) no es creu la història i decideix investigar-la. La filla de Henry Pick, Joséphine (Camille Cottin) intentarà demostrar que el seu pare, malgrat semblar impossible, n’és l’autor.

La fotografia d’Antoine Monod juntament amb els records i els vídeos antics de  la  Biblioteca et transporten a un món oníric i fantàstic.

Fabrice Luchini fa una gran interpretació com al crític Rouche.  També cal destacar Camille Cottin com a Josephiné Pick.  A més  a més, cal assenyalar que el personatge de Fred Koskas, autor de la novel·la “La Banyera”, està inspirat per l’escriptor real Jean-Philippe Toussaint i la seva novel·la “El Bany”, on un personatge viu a la seva banyera.

El director va explicar en una entrevista com va plantejar la realització del film: “el postulat inicial era molt cinematogràfic: aquesta biblioteca de llibres refusats, aquest manuscrit trobat és molt romàntic. Va ser suficient per triar l’eix de la història, vaig triar la crítica literària i la investigació (…)Va ser un tipus de ‘Whodunnit’: no busquem qui va matar algú, sinó qui va escriure un llibre.”. De fet, es pot considerar una mena de thriller intel·lectual, però no té un bon final com a thriller, ja que, exceptuant els detalls, la gran pregunta de seguida es respon. El film, però, conté grans reflexions sobre la fama, la professió de crític (que com es mostra en la narració alguns exerceixen amb cinisme i amb un aire de  superioritat moral i intel·lectual), les elits culturals i la seva relació amb la cultura popular. Però, també els secrets i les relacions que s’estableixen en un petit poble, on qualsevol cosa es converteix en un autèntic esdeveniment.  Una bona pel·lícula amb un gran ritme que no necessita grans escenes per fer reflexionar l’espectador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.