L’elefantet volador
Tim Burton dirigeix una nova versió de Dumbo, el relat de Helen Aberson amb els dibuixos de Harold Pearl, amb la producció de Disney, aquest cop canviant els dibuixos animats per actors reals. La narració se situa l’any 1919 en el circ dels Medici. Milly i Joe, dos nens que han perdut la seva mare per culpa d’una malaltia, formen part de la família del circ. El seu pare, Holt torna de la Primera Guerra Mundial, on va perdre un braç. Max Medici, el propietari del circ, compra una femella d’elefant embarassada. Un cop neix la cria, s’adonen que té unes orelles molt grans. En el primer espectacle de l’animal, s’organitza un caos que acaba fins i tot amb un mort. Ben aviat, Milly i Joe descobriran que aquesta cria d’elefant pot volar i li posaran el nom de Dumbo. Això farà que el magnat de l’espectacle V. A. Vandevere decideixi comprar el circ dels Medici per poder comptar amb Dumbo. Una història, on els límits entre la ciència i la màgia hi és present, així com un missatge de respecte cap als animals. La lliçó de la història vol ser que tots tenim un gran potencial i podem ser capaços de tot el que volem sense ajuda dels nostres pares o tutors. El film pateix la gran contradicció que suposa combinar dos conceptes tan diferents com l’estil burtonià i el de Disney: una narració massa “normal” per ser de Tim Burton i massa fosca per l’estil habitual de Disney.
Tim Burton ha dirigit últimament pel·lícules com Big Eyes (2014) o El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares (Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children) (2016). Ara, torna a portar a la pantalla gran el relat de Helen Aberson. El director va explicar què el va atreure de la història: “És la idea d’un personatge que no encaixa gaire en el món i de com algú és capaç de convertir un defecte en una virtut. Això em feia sentir la història com a molt propera (…) M’agradava la història humana paral·lela. Per exemple, el personatge de Holt, que torna de la guerra, sense braç, sense esposa, sense feina i intenta trobar el seu lloc al món. I en realitat tots els personatges de la història tenen el mateix objectiu.”. De fet, fins i tot els personatges antagònics també ho són perquè cerquen un lloc en una societat desconcertada després del final de la Primera Guerra Mundial.
La pel·lícula se situa l’any 1919 després d’aquesta guerra. Milly (Nico Parker) i Joe (Finley Hobbins) són dos nens, que acaben de perdre la seva mare per una malaltia, que treballen en el circ dels germans Medici dirigit per Max Medici (Danny DeVito). Un dia, el seu pare Holt Farrier (Colin Farrell) torna del conflicte bèl·lic, on va perdre un braç. El propietari del circ, Max, compra una femella d’elefant a punt de tenir una cria. La cria naixerà amb unes orelles molt grans. En el seu primer espectacle, el petit animal crea, involuntàriament, un caos on es produeix un mort. Després d’aquest greu incident, el circ decideix vendre la seva mare. Milly i Joe tenen cura de la cria, descobreixen que pot volar i li posen de nom Dumbo. Creuen que amb aquesta facultat es podria crear un nou espectacle que podria reportar beneficis al circ que permetés recuperar la mare de Dumbo. Un cop vola per primer cop davant del públic, Dumbo es converteix en una figura mediàtica. El magnat V. A. Vandevere (Michael Keaton), el propietari del gran recinte d’espectacles, circ i fires, Dreamland, decideix comprar el circ dels Medici a Max i fer un espectacle amb l’elefant volador i la dona voladora, Colette Marchant (Eva Green).
La banda sonora de Danny Elfman posa, en alguns moments, una música massa tenebrosa per a aquesta història. En canvi, dóna molt de ritme a la narració.
La fotografia de Ben Davis transmet una imatge perfecta, movent-se entre el dibuix i la realitat: ens transporta d’una manera imperceptible dels dibuixos que tenim a la retina a la dels actors i actrius de carn i ossos.
Interpretativament, sorprèn la maduresa de Nico Parker com a Milly, una nena que somia en ser científica com Marie Curie. Danny de Vito fa una bona interpretació com a Max Medici. En canvi, Colin Farell fa una actuació molt plana com a Holt. Cal destacar un gran Michael Keaton com a V. A. Vandevere, antagonista de la narració, i també una Eva Green que sap construir un personatge sorprenent, el de Colette Marchant, la dona voladora.
El director va assenyalar en una entrevista quin va ser el repte més gran del film: “Crec que el repte més gran va ser fer creïble el personatge de Dumbo“. Tanmateix, en alguns moments, és inevitable tenir la percepció d’artificialitat. La pel·lícula conté un gran missatge a favor dels animals i de la superació personal. El producte final, però, acaba patint la contradicció de néixer de dos conceptes antitètics: el món fosc, tenebrós i estrany de Tim Burton amb el món alegre, feliç i oníric de Disney. Finalment, la narració es queda a la frontera entre aquests dos marcs conceptuals.
citizenjoel 