Alita: angel de combate (Alita, Battle Angel)

L’heroïna cíborg

alitaimbd.jpg
cartell/imbd.com

Robert Rodriguez porta a la pantalla gran el còmic de Yukito Kishiro amb guió, entre d’altres, de James Cameron. El film se situa l’any 2663. Aquest món del futur està dividit en dues grans ciutats: Zallem, una ciutat aèria on viuen la gent més rica, i Iron City, on viu la majoria de la gent. Tot això, després d’una guerra que va durar molts anys contra la Unió de Repúbliques Marcianes. Un dia, el doctor Ido descobreix un cíborg abandonat en una deixalleria i decideix reparar-lo… Mentre el doctor Ido no vol que descobreixi la seva anterior identitat,  el seu amic Hugo l’ajudarà a cercar-la. El somni d’Hugo és algun dia arribar a viatjar a Zallem, però per fer-ho s’ha de guanyar una competició de Motorball, un esport que és una mena de rugbi motoritzat amb l’objectiu de posar la pilota en una cistella. La narració tracta temes com la delinqüència, les desigualtats socials, la seguretat i les classes socials i com tots aquests es relacionen entre si. Tanmateix, la història no deixa de ser una reivindicació  feminista que es queda a mitges, ja que acaba reflectint els tradicionals rols de la típica història d’amor.  El film té moments molt bons, però va clarament de més a menys.

Robert Rodriguez és un director conegut per pel·lícules com Spy Kids (2001) o  Sin City (2014). Ara porta a la pantalla gran el còmic GUNNM de Yukito Kishiro.   El director va explicar per què li va interessar el guió, fet entre d’altres per James Cameron: “Quan llegia el  guió, em vaig identificar amb molts personatges. Em vaig identificar amb la figura del pare que interpreta Christoph [Waltz], que té una filla petita de tretze anys perquè tinc una filla de la mateixa edat. També amb el noi,  que és un frikie de la tecnologia., i em vaig identificar completament amb Alita, que  la van  trobar en un munt d’escombraries. Ella pensa que és insignificant perquè no té res per oferir, però descobrirà que és extremadament poderosa i que en realitat pot causar grans canvis al món. Aquesta és una història molt universal, i em sembla que també és la meva història”. Una història sobre la pobresa i sobre superar les pròpies circumstàncies i, sobretot, la descoberta de la  pròpia identitat.

La pel·lícula se situa l’any 2663. Fa tres-cents anys que ha acabat la Guerra contra les tropes de la URM.  A conseqüència d’això, el món es divideix en dues grans ciutats: Iron City, on viu la gent pobra i Zalllem, on viu la gent rica. El doctor Ido (Christoph Waltz) d’Iron City es dedica a anar a les escombraries buscant material per reparar cíborgs,  hi troba les restes d’una cíborg i li posarà el nom d’Alita  (Rosa Salazar). Alita coneixerà Hugo (Keean Johnson), un jove amb qui connectarà de seguida. Alita intentarà descobrir qui és realment, cosa que li vol amagar el doctor Ido. A més a més, coneixerà les dues persones més poderoses d’Iron Ciy: Chiren (Jennifer Connelly) i Vector (Mahershala Ali)… Precisament, Vector i Chiren són els amos de la competició de Motorball, un esport que és una mena de rugbi motoritzat amb l’objectiu de posar la pilota en una cistella, el guanyador del qual podrà  viatjar a Zallem.

La fotografia de  Bill Pope és només un refregit visual de les grans narratives de ciència-ficció i fantasia. De fet, es tracta d’un dels punts més fluixos del film.

La banda sonora de Junkie XL aporta en un ritme trepidant a l’acció. I alhora porta molta calidesa en els moments més íntims dels personatges.

Rosa Salazar fa una gran interpretació com a Alita, aconseguint grans moments d’humanitat en el seu personatge que no deixa de ser un cíborg. Christoph Waltz està magnífic com a doctor Ido i  mostra els grisos d’un doctor ple de secrets i traumes. També cal destacar l’actuació de Mahershala Ali com a Vector.

El director va explicar en una entrevista com va voler diferenciar el personatge d’Alita dels que se solen veure en les pel·lícules d’acció i ciència-ficció:  “De vegades, fins i tot veus personatges femenins en una pel·lícula de ciència-ficció o d’acció, i sembla que són personatges masculins, i simplement ha de ser femení sense caure en els tòpics sobre el gènere”. Tanmateix, es troba a faltar una visió femenina del personatge a l’hora de portar-lo a la pantalla gran, potser perquè tant el director com els dos guionistes  principals- James Cameron i Robert Rodriguez- són homes. El film té bons moments, però està mancada d’originalitat i el final t’acaba transmetent una gran sensació de déjà-vu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.