Què és un heroi?
M. Night Shyamalan dirigeix aquesta pel·lícula que és el final de la trilogia que va començar amb El protegido (Unbreakable) (2000) i va continuar amb Múltiple (Split) (2016). La narració s’inicia quan David Dunn persegueix l’assassí protagonista de Múltiple, conegut com “la Bèstia”. Un cop l’aconsegueix trobar, tots dos són tancats per les autoritats a l’hospital psiquiàtric de la doctora Ellie Staple, on coincidiran amb Elijah. El missatge final de la pel·lícula és que tots podem ser herois, d’una manera o altra, sigui per tota la humanitat o tan sols per una persona. Alhora, però, també que hi ha forces que volen impedir els grans canvis de la humanitat de totes les maneres possibles. Un film que serveix per tancat la saga de l’única manera possible que, així i tot, també obre la porta a altres possibles seqüeles.
M. Night Shyamalan és un director amb una llarga trajectòria que ha fet pel·lícules com El sexto sentido (The Sixth Sense) o Señales (Signs) (2002). També va dirigir els altres films de la trilogia de Glass, El protegido (Unbreakable) (2000) i Múltiple (Split) (2016). Shyamalan ha definit la relació d’aquest film amb els còmics: “Es tracta d’un thriller psicològic (…) però té els colors d’un còmic, i té al·lusions als còmics: a aquells sentiments d’empoderar-te i de convertir-te en qui realment ets que mencionen els còmics“. De fet, aquestes revistes amb dibuixos són també un dels protagonistes de la narració.
La pel·lícula comença quan David Dunn (Bruce Willis) “El protegit” persegueix l’assassí protagonista de Múltiple (Split) (James McAvoy), un psicòpata amb múltiples personalitats. Tots dos, però, són finalment capturats per les autoritats. Tots dos són tancats a l’hospital psiquiàtric de la Doctora Ellie Staple (Sarah Paulson) conjuntament amb Elijah Price “Cristall” (Samuel L. Jackson). La Doctora està convençuda que tots els seus pacients pateixen “el complex d’heroi”. En canvi, Elijah defensa que no estan malalts, són com els herois i els malvats dels còmics, tanmateix, vivint en el món real…
La fotografia de Mike Gioulakis aconsegueix assemblar-se als còmics que apareixen a l’argument. Moltes escenes semblen dibuixos de còmics protagonitzats per actors.
La banda sonora de West Dylan Thordson porta el ritme de la narració i fa que un film llarg sembli curt. No hi ha cap nota sobrera, a més a més, té instants de silenci que fan que les escenes brillin més.
Quan hom veu aquest film, crida l’atenció com James McAvoy és capaç amb un petit gest de mostrar les múltiples personalitats del seu personatge: de la més innocent a la més diabòlica. Bruce Willis fa una bona actuació, però no dóna prou profunditat al personatge. Samuel L. Jackson juga molt bé amb la intel·ligència d’Elijah Price, el paper que interpreta. També cal destacar la interpretació de Sarah Paulson com la Doctora Ellie Staple, el personatge amb la visió més, aparentment, científica i realista.
El director va explicar en una entrevista com va voler construir els personatges dels herois: “Veiem la complexitat de tothom. Són éssers humans (…) Així, veure la part de ‘gent normal’ és realment genial. És per això que connectem amb aquests personatges“. Uns personatges, dels quals descobrim la seva part més profunda: els seus traumes infantils (o fets que el van convertir en les persones que són). Un missatge, però, que es torna pessimista a mesura que avança la narració mostrant un món, on mana la ciència i sobretot uns poders fàctics que no estan disposats a acceptar que ningú els faci ombra. Un molt bon film que serveix per tancar una de les sagues imprescindibles del cinema fantàstic.
citizenjoel 