Poder absolut
Adam McKay dirigeix aquest biopic sobre l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney. El film es divideix en dues parts ben diferenciades: la primera en què veiem la joventut de Dick i la seva entrada en política, i la segona que comença quan és president d’una important companyia petroliera i, en poc temps, passa a ser vicepresident del govern de George Bush fill. La pel·lícula té un narrador que es presenta com a familiar de Dick Cheney, Kurt. El film tracta temes com la “realpolitik” (la política real més enllà de la teoria), la comunicació política, la corrupció, la família i les conseqüències de les decisions individuals i col·lectives. Ens presenta una persona que entén el poder com a absolut i absolutista: disposat a tot per manar i per prendre les decisions realment transcendents en el món, i que va aprofitar interpretacions forçades de les lleis per exercir el poder. Va utilitzar el silenci com a gran aliat i, sense fer gaire soroll, va anar acumulant-lo. El to informal, gairebé banal, aconsegueix mostrar com s’ha arribat a la situació política actual dels Estats Units i del món, mentre ensenya les peculiaritats de la vida d’un home que va participar en moments claus de la Història.
Adam McKay és més conegut pel seu paper com a guionista de films com ara En campaña todo vale (The Campaign) (2012) o Ant-Man (2015), i per haver produït pel·lícules com El Dictador (The Dictator) (2012). També ha dirigit pel·lícules com ara Germans per pebrots (Step Brothers) (2008) o La gran apuesta (The Big Short) (2015). Ara porta a la pantalla gran la vida de l’exvicepresident dels Estats Units, Dick Cheney. El director va explicar per què volia parlar sobre Dick Cheney: “Em va agradar molt la premissa que hi ha coses que estan canviant el nostre món, que no sempre veiem o que no reconeixem plenament.” De fet, és un dels missatges que sorgeixen del film, no sempre estem atents a les notícies verdaderament importants, algunes de les quals no formen part de grans titulars.
La pel·lícula és narrada per Kurt (Jesse Plemons), que es presenta com a familiar de Dick Cheney. La pel·lícula comença amb dos moments de la vida de Dick Cheney (Christian Bale): quan és aturat per un policia després d’una nit d’excessos alcohòlics en la seva joventut, i la segona, molts anys després, en ple 11-S, quan va decidir, sense consultar el president Bush (Sam Rockwell), que els avions militars podien disparar a qualsevol altre aparell volador sospitós. A part, la narració va endavant i endarrere per fer entendre com va passar de ser un jove sense futur a vicepresident dels Estats Units. També ens mostra com va ser Donald Rumsfeld (Steve Carell), del qui va ser becari, qui li va ensenyar a guanyar poder dins el partit i el govern utilitzant les tècniques de manipulació que es necessitaven en cada moment… Mentre veiem com va evolucionant la vida familiar amb la seva dona Lynne (Amy Adams) i la relació amb les seves filles Liz (Lily Rabe) i Mary (Alison Pill).
La fotografia de Greig Fraser és un dels punts forts del film. Reforça el missatge, molt sovint metafòric, que fa servir la narració. Ho fa mesclant-hi imatges d’arxiu reals o combinant aquestes imatges amb els actors de la pel·lícula.
La banda sonora de Nicholas Britell contribueix a donar el ritme trepidant de la pel·lícula. Ho aconsegueix sense distorsionar la història amb una magnífica utilització dels silencis.
Un irreconeixible Christian Bale, que es va haver d’engreixar 20 quilos pel paper, interpreta molt bé un Dick Cheney que basava la seva estratègia política i personal en el silenci i en les conspiracions: utilitzava la informació privilegiada que li arribava pel seu benefici. També cal destacar l’actuació de Steve Carell com a Donald Rumsfeld, un personatge cínic, que ensenya a Dick a moure’s cap al costat fosc de la política.
El director va justificar en una entrevista els tocs d’humor, en alguns casos negre, de la pel·lícula: “Una cosa pot ser a la vegada tràgica i còmica i, al mateix temps, pot ser divertida per atrapar l’espectador“. Una bona estratègia per fer comprendre als espectadors els conceptes legals i polítics que apareixen en la narració. En conclusió, un bon film, que serveix per aprofundir més en una figura clau de la història recent dels Estats Units i del món a través d’una mena de conte sobre el poder, l’ambició, la família, la política i la ideologia.
citizenjoel 