Ha nacido una estrella (A Star is Born)

L’estrella de l’amor i l’esperança

cartell/imbd.com

Bradley Cooper dirigeix i protagonitza una altra versió del film de 1937  de William A. Wellman. En aquest cas, explica com el famós cantant Jackson Maine passa per una greu crisi d’identitat que l’ha fet caure en l’alcoholisme i en la drogoaddicció. Un dia en un bar descobreix una nova artista: la cambrera Ally. Jackson impulsarà la carrera d’Ally i la convertirà en una estrella del món de la música. Jackson i Ally s’enamoraran i començaran també una relació personal. Hauran de suportar les exigències d’una indústria musical que vol prescindir de Jakcson i promocionar Ally. Un film que juga massa a la confusió, conscientment o inconscient, entre el personatge d’Ally i l’actriu que l’interpreta, la cantant Lady Gaga. Es tracta d’un molt bon producte, però que no arriba el nivell del clàssic de 1937 ni de l’adaptació del 1976.

Bradley Cooper debuta com a director després de la seva trajectòria com a actor, en la qual ha estat nominat a l’Oscar per pel·lícules com El lado bueno de las cosas (Silver Linings Playbook) (2012)  o  El francotirador (American Snipper) (2014). Ara porta al cinema la tercera adaptació del clàssic homònim del 1937. El director va explicar per què volia adaptar aquesta pel·lícula: “volia fer una història d’amor. Volia narrar una història sobre el difícil que és, fins i tot quan dues persones s’estimen. Vull dir que no hi ha infidelitat. No hi ha cap mirada a altres persones. Aquestes dues persones estan completament compromeses entre si, i fins i tot amb això, és difícil que una relació funcioni. També m’encanta la música, i vaig pensar que la manera més pura de comunicar-se és a través de la cançó i la veu perquè no pots amagar-la.” De fet, es tracta d’una gran història d’amor, on els sentiments es comuniquen  a través de les lletres de les cançons dels protagonistes.

La narració comença quan Jackson Maine (Bradley Cooper) acaba de sortir d’un concert i busca un bar per continuar bevent. Allà descobreix una cambrera que aquell dia també hi actua com a cantant: Ally (Lady Gaga). Jackson Maine convertirà Ally en una estrella del món de la música. Ally i Jackson començaran una relació personal i professional marcada per les pressions del món de la indústria musical i també per l’alcoholisme i la  drogoaddicció de Jackson.

La fotografia de Matthew Libatique mostra la decadència que viu Jackson i el camí cap a la fama d’Ally.  Això ho fa, ensenyant-nos primers plans de les cares dels protagonistes que despullen els seus sentiments.

Bradley Cooper fa una gran actuació com a Jakson, un personatge enganxat a l’alcohol i a les drogues i que ha perdut la il·lusió de viure. Lady Gaga, com a Ally,  sorprèn en una molt bona interpretació d’un personatge que s’acaba acostant massa a la cantant que tots coneixem com a Lady Gaga.

La banda sonora té la virtut de no només centrar-se en  l’estil musical de Lady Gaga: també hi trobem cançons com “La vie en rose” en una excel·lent versió de la cançó d’Édith Piaf per part de Lady Gaga. De fet, un dels punts més forts del film, que no explota del tot, és la versatilitat de Lady Gaga, tant com a artista com a actriu.

El director va afirmar en una entrevista que el film desenvolupa molts temes: “Hi ha moltes coses que he volgut tractar a la pel·lícula, però he hagut de connectar-les de manera fluida perquè  l’espectador pugui gaudir de l’experiència“. De fet, tots els afers són tractats sense filtres, des de la fama, l’amor, les relacions, la indústria musical fins a, sobretot, l’alcoholisme i la drogoaddicció. Una indústria que representa un món deshumanitzat que pretén que els artistes siguin màquines i no persones humanes.  Un  bon film, que, tanmateix, no arriba al nivell del clàssic de 1937 ni de l’adaptació del 1976.

Advertisement