El cantant bohemi
Aquesta pel·lícula dirigida per Bryan Singer i, en part, per Dexter Fletcher, mostra la vida de Freddie Mercury d’ençà que era molt jove i es deia Farrokh Bulsara fins que es va convertir en la llegenda que coneixem actualment, amb el seu grup Queen. La narració conté errors històrics importants sobre Freddie i la seva banda, malgrat que algun exmembre del conjunt n’és productor com Brian May, exguitarrista de Queen. Tot i això, es tracta d’una magnífica pel·lícula amb una gran història sobre el naixement, la baixada als inferns i la resurrecció d’un artista en majúscules.
La producció del film va passar per moltes circumstàncies: primer, el director Bryan Singer, conegut per films com Sospistosos habituals (The Usuals Suspects) (1995) i bona part de la saga X-Men, va ser apartat per unes acusacions d’abusos sexuals i pel seu mal comportament durant el rodatge. El va substituir Dexter Fletcher, que ha realitzat films com ara Eddie el Águila (Eddie the Eagle) (2015). Oficialment, en els títols de crèdit apareixen Bryan Singer com a director i Dexter Fletcher com a productor. Tot i aquests entrebancs, finalment, es va poder dur a terme el projecte de portar la vida de Freddie Mercury i Queen a la pantalla gran. El productor Graham King va manifestar perquè va voler explicar aquesta història: “La gent coneix els noms, els titulars i, per descomptat, la música; però hi ha molt més que això: Freddie era un noi immigrant que va ser assetjat i va superar moltes lluites per convertir-se en la millor versió de si mateix. Fins i tot quan es va convertir en l’estrella de rock més gran del món, mai no va oblidar aquell noi, i aquesta mentalitat va influir en la banda (…) Volíem oferir una millor comprensió de la història de la banda.” De fet, a través del film entens els motius de cada membre de la banda i perquè les cançons de Queen tenien la lletra que tenien.
La història comença quan es va crear el grup Queen després que un jove Farrokh Bulsara (Rami Malek) sentís tocar una banda que es deia Smile. Després que el cantant Tim Staffell marxés a la banda Humpy Bong, Farrokh s’hi va oferir per ser el nou cantant. D’allà va néixer en pocs anys Queen. La narració ens va mostrant l’evolució del jove Farrokh que es canviarà el nom per Freddie Mercury, el seu salt a la fama, la seva moguda vida sexual, la descoberta de la seva bisexualitat, i el seu diagnòstic de VIH.
La música de Queen és una de les grans protagonistes de la pel·lícula. En mostra no només la seva evolució, sinó també la complexitat de les seves cançons: innovadores en molts sentits com ara la barreja d’estils aparentment tan antagònics com l’òpera i el rock. El film acaba amb el concert de Life Aid de 1985.
La fotografia de Newton Thomas Sigel és un dels aspectes més destacats del film. Aconsegueix transportar l’espectador d’ambients solitaris a grans concerts multitudinaris.
Rami Malek imita perfectament els moviments de Freddie Mercury. A més a més, en sap captar l’esperit. També cal destacar la interpretació de Lucy Boynton com a Mary Austin, la dona més important de la vida de Freddie.
El productor Graham King va explicar en una entrevista perquè la història de Freddie Mercury i Queen és atemporal: “Els temes de la pel·lícula són temes universals. No es tracta només de l’escapisme: és més que això. Es tracta de descobrir qui ets, lluitar pels teus somnis, desafiar les probabilitats, marcar la diferència, la importància de la família i els éssers estimats i trobar el teu lloc al món.” De fet, és la millor virtut del film, les històries humanes que conté. La història d’un poeta i els seus companys, d’uns artistes bohemis disposats a desafiar les normes establertes a la música i a la societat. En conclusió, un molt bon film sobre un dels grans de la música, Freddie Mercury.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Bohemian Rhapsody (2018) | citizenjoel