Imatges per a la història
Mar Tarragona dirigeix aquesta pel·lícula sobre el fotògraf català Francesc Boix, un heroi de la Segona Guerra Mundial que va aconseguir amb les seves imatges que el món veiés els horrors dels camps de concentració nazis. El film mostra com després d’arribar al camp de Mauthausen, els nazis van destinar Francesc a fer fotografies per a la seva propaganda. Un cop es va fer plenament conscient de l’horror que vivia, va decidir salvar els negatius de les fotografies. Els negatius i el seu testimoni van formar part del Judici de Nuremberg contra els dirigents nazis. El film reflecteix la vida en els camps amb tota la seva complexitat i sense caure en els tòpics que sovint veiem en la pantalla gran quan es parla d’aquests camps.
Mar Tarragona és directora, actriu i productora. Aquest és la seva segona obra com a directora després de Mor, vida meva (1996). Ha destacat com a productora d’obres com El orfanato (2007), Los ojos de Júlia (2010) o El Cuerpo (2012). Ara porta a la pantalla gran la vida del fotògraf català Francesc Boix. La directora va explicar que s’havia interessat en aquesta història perquè la fascinava tot allò que té a veure amb el nazisme i la Segona Guerra Mundial.
El film comença quan Francesc Boix (Mario Casas) es troba al camp de concentració de Mauthausen. Un cop els nazis van veure la seva habilitat per la fotografia, el van destinar a fer-ne per a la seva propaganda. En ser conscient del material que tenia, va decidir fer els possibles per treure els negatius del camp o per amagar-los sense que els soldats alemanys ho descobrissin.
La fotografia d’Aitor Mantxola sap mostrar-nos la foscor d’aquests camps en contraposició a la llum que aporta el protagonista als altres presoners, amb el seu positivisme malgrat la situació dramàtica.
Mario Casas fa una gran interpretació de Francesc Boix: transmet la curiositat del fotògraf i la rebel·lia del seu personatge. També cal destacar Alain Hernández com a Valbuena, un altre dels empresonats de Mauthausen.
La directora va explicar en una entrevista que li interessava “el contrast entre un camp de concentració i una persona amb desig de viure com el protagonista“. De fet, el to del film s’acaba movent entre una pel·lícula d’aventures, una comèdia dramàtica, un conte o una obra de teatre, tal com l’anomena el mateix protagonista. Això, a més a més, ho fa sense deixar de mostrar la crueltat de la vida en el camp i també com el nazisme va sobreviure gràcies a la complicitat de molts empresaris. En conclusió, una bona pel·lícula que serveix per reivindicar un personatge massa sovint oblidat a la història de Catalunya i Espanya, Francesc Boix.
citizenjoel 
Retroenllaç: …El fotògraf de Mauthausen (2018) | citizenjoel