GIRL

Mirall trencat

grilcartellimbd
cartell/imbd.com

Lukas Dhont dirigeix aquesta pel·lícula sobre Lara, una noia de quinze anys que va néixer com a Víctor i que somia en convertir-se en una dona i en una gran ballarina. El film ens va mostrant els seus dubtes i contradiccions i com el van afectant les reaccions del seu entorn. Una  protagonista que no reconeix la persona que hi ha a l’altre costat del mirall mentre està construint la seva pròpia identitat cercant una impossible perfecció personal i artística. Un gran producte, amb algunes escenes molt dures que fuig dels tòpics per tractar un tema tan delicat com el canvi de sexe en l’adolescència i la descoberta de la pròpia sexualitat.

Lukas Dhont és un cineasta belga que fins ara havia dirigit curtmetratges com ara Corps perdu (2012) o L’infini (2014). Ara realitza aquest llargmetratge que ja ha guanyat una Càmera d’Or a Cannes. El director ha explicat en una entrevista com li va arribar la idea de portar a terme el projecte: “Em vaig inspirar quan vaig llegir un cas similar l’any 2009 en un diari i quan la vaig entrevistar, hi va haver tres coses que em van cridar l’atenció; la seva baixa autoestima, que se sentia atrapada en un cos que no volia i que desitjava esdevenir una noia, no un transgènere”. De fet, aquest és el matís més important del film, la protagonista desitja un canvi total d’identitat.

El film ens va mostrant la vida de Lara (Victor Polster) abans de l’operació de canvi de sexe i quan comença el tractament hormonal. Mentrestant s’apunta a una escola de dansa per intentar complir el seu somni de ser ballarina.

La fotografia de Frank van den Eeden és interessant perquè aconsegueix reflectir la sensació d’aïllament de la protagonista. De fet, en comptades ocasions, s’obre el pla per veure la cara de l’altra gent.

La banda sonora de Valentin Hadjadj et transmet l’estat d’ànim que  té en cada moment la protagonista: moments d’alegria, de dubtes, de màxim estrès sense recompensa, de feblesa psicològica, malgrat un context familiar comprensiu.

Victor Poltser fa una actuació magistral: aconsegueix que t’identifiquis amb Lara i entenguis les seves problemàtiques. Tot sol porta el pes de la pel·lícula sense caure en histrionismes ni tòpics a l’hora de construir el personatge.

El director va explicar en una entrevista perquè va decidir que la protagonista somiés en ser ballarina: “El cos de Lara, nascut en un de masculí, es mostra veritablement en tota la seva complexitat, en totes les seves facetes i aspiracions, interiorment i exteriorment. El fet que Lara vulgui convertir-se en una ballarina estrella és, doncs, emblemàtic, perquè la imatge icònica de la ballarina representa als seus ulls l’encarnació de la feminitat perfecta.” Precisament, un dels missatges del film és clarament contra una societat que encara  busca la perfecció impossible. Una narració que, a diferència d’altres films sobre la mateixa temàtica, ens despulla l’ànima de la protagonista. Una gran pel·lícula, amb escenes molt dures, amb un enfocament original i necessari d’una temàtica complicada i massa sovint tractada a través de tòpics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.