Alpha

Companys de viatge

alphaimbd
cartell/imbd.com

Albert Hughes dirigeix aquesta pel·lícula sobre la  relació entre un  jove  i un  llop fa 20 mil anys, durant l’última edat glacial. La pel·lícula comença quan després d’un terrible accident mentre participava en la seva primera cacera de bisons amb el seu pare i els altres membres de la seva tribu, el jove Keda és donat per mort en caure per un precipici. Keda haurà de sobreviure i intentar tornar a casa seva. Per fer-ho, comptarà amb l’ajuda inesperada d’un llop. Un llop que haurà d’aprendre a domesticar, cosa que fins llavors no s’havia fet mai. Una història de supervivència amb un missatge feminista en contra dels “macho alfa” i a favor de la intel·ligència i l’afecte com a armes. Un bon film amb paisatges magnífics i grans escenes que va de menys a més, però amb alguns moments massa sentimentals i d’altres poc creïbles.

Albert Hughes és un director que solia dur a terme  films conjuntament amb el seu germà Allen. Junts van realitzar  pel·lícules com  Des de l’infern (From Hell) (2001) o El llibre d’Eli (The book of Eli) (2010). Ara porta en solitari a la pantalla gran aquesta història situada a l’època glacial. De fet, el títol original era The Solutrean en referència  al Solutrià,  període històric en què transcorre l’acció. Un període marcat per la fabricació de destrals bifaços, l’aparició de l’arc de caça i l’art rupestre.

La pel·lícula se situa fa 20 mil anys. Keda (Kodi Smit-McPhee) és un jove que participa en la seva primera cacera amb la seva tribu. El jove  pateix un accident en caure per un precipici i és donat per mort. Keda, però, aconseguirà sobreviure gràcies a una estranya relació d’ajuda mútua que tindrà amb un llop.

La fotografia de Martin Gschlacht és un dels punts més destacats de la pel·lícula.  Les imatges impressionants de paisatges són acompanyades de primers plans en els quals es veu com va evolucionant la relació entre Keda i el llop.

Kodi Smit-McPhee com a Keda porta ell sol el pes de la pel·lícula.  També cal destacar que  la veu del narrador en la versió original és de Morgan Freeman.

En conclusió, un bon film amb un final inesperat amb un clar missatge feminista. Un conte que mostra com l’afecte pot ser una gran arma de supervivència. El film té dos grans defectes: cau en el sentimentalisme fàcil i en alguns aspectes resulta poc creïble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.