Blackwood (Down a Dark Hall)

L’obsessió per la genialitat 

blackwood.jpg
cartell/imbd.com

Rodrigo Cortés porta a la pantalla gran la novel·la homònima de Lois Duncan.  La narració explica com cinc noies conflictives, acusades de diversos delictes, són internades a l’escola Blackwood dirigida per la misteriosa Madame Duret. Les noies  ben aviat començaran a veure fantasmes i coses estranyes en una institució marcada per la disciplina extrema i la fixació per l’art.  Una  història que tracta sobre l’obsessió social  per descobrir genis  en diferents camps, comparant-los constantment amb referents històrics, per exemple el “nou Mozart”,  “el nou Picasso”… També com la disciplina extrema no sempre és el millor mètode perquè els joves puguin trobar la seva pròpia identitat artística. Una pel·lícula amb alguns problemes de guió, malgrat això té una molt bona realització i compte amb una fotografia i una banda sonora excepcionals.

Rodrigo Cortés és un director conegut sobretot per haver escrit i dirigit Buried (2010). Ara porta a la pantalla gran  la novel·la homònima de Lois Duncan. El director  ha explicat  allò que li va cridar l’atenció d’aquest llibre: “Quan el vaig llegir, vaig percebre una premissa molt cruel i despietada que el llibre no explotava i emparentava amb el cinema de Polanski”.  De fet, la por hi és present, però no només de la manera clàssica, sinó també  psicològica.

La pel·lícula comença quan arriben a l’escola Blackwood per noies conflictives, dirigida per  Madame Duret (Uma Thurman), cinc noves alumnes que han comès diversos delictes: “Kit” Gordy (AnnaSophia Robb),  Izzy (Isabelle Fuhrman),  Ashley (Taylor Russell), Veronica (Victoria Moroles).  Les noies de seguida notaran coses estranyes en una institució marcada per la disciplina.

La fotografia de Jarin Blaschke dóna força a l’ambient de terror i claustrofòbia que viuen les protagonistes. També la duresa de la disciplina de les classes que es porta a l’extrem  en aquesta institució.

La banda sonora de Víctor Reyes ens transporta a l’ambient sinistre d’una mansió aïllada enmig d’una extensa zona boscosa. De fet, el so i la música contribueixen molt al suspens i a la sensació que el perill està ben a la vora.

El director ha explicat en una entrevista de quins temes tracta la pel·lícula: “La naturalesa creadora i destructiva de l’art i la capacitat transformadora que posseeix per bé i per mal (…) el preu desgastador del talent, la genialitat.”  Aquests aspectes els reflecteix molt bé la narració, com també la pressió social per fer nous artistes i comparar-los amb anteriors amb etiquetes com “el nou Mozart” o “el nou Picasso”.  Una educació mal entesa que busca el talent difuminant la identitat de l’alumne.  Aquest missatge es veu clarament durant el film i saber-lo expressar és una de les seves majors virtuts. En canvi, però, el guió es perd a l’hora d’explicar la història i les principals trames argumentals en una pel·lícula que possiblement hauria necessitat més minuts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.