Només hi ha un Han Solo
Ron Howard dirigeix aquest spin-off de Star Wars centrat en la vida de Han Solo. La pel·lícula mostra com Han Solo va passar de ser un nen orfe obligat a cometre robatoris i furts en el planeta Corellia a ser un dels més importants pilots contrabandistes de la galàxia. La narració té una part interessant: la transformació del personatge en contrabandista, tot i que, a vegades, el caràcter d’aquest Han Solo es contradiu amb el de l’original. Un bon western galàctic que tracta temes com l’esclavitud i la delinqüència amb uns certs excessos èpics.
Ron Howard és un director que ha fet films com ara Una mente maravellosa (A Beuatiful Mind) (2001) o El Código Da Vinci (The Da Vinci Code) (2006). Ara dirigeix aquesta pel·lícula sobre la joventut de Han Solo que es va projectar en el Festival de Cannes d’aquest any. El director ha explicat que el fet de poder comprendre aquest personatge és el que el va portar a fer aquest film.
La pel·lícula comença quan Han Solo (Alden Ehrenreich) i la seva parella Qi’ra (Emilia Clarke) intenten escapar del planeta Corellia, on els nens orfes són obligats a robar per sobreviure. Però, en el moment de marxar del planeta, les tropes imperials capturen a Qi’ra. Han evita ser capturat i s’allista a l’exèrcit imperial per acomplir el seu somni de ser pilot…
En la fotografia de Bradford Young hi observem homenatges als westerns i tot el film està ple de referències, més o menys subtils, al gènere. De fet, molts han considerat Han Solo el “representant” del western en l’univers Star Wars.
La banda sonora de John Powell i John Williams fa petites variacions a la iconografia musical de Star Wars. Unes variacions que, de fet, afecten tot el film.
Alden Ehrenreich dóna al personatge la ironia i el sarcasme tan característics del contrabandista galàctic, però no fa oblidar Harrison Ford. Emilia Clarke fa una bona interpretació com a Qi’ra. També cal mencionar la interpretació de Donald Glover com a Lando Calrissian, un personatge que surt a la saga original de Star Wars. A més a més, destaca la presència en el repartiment d’actors com Woody Harrelson o Paul Bettany.
El director va explicar en una entrevista que es va inspirar en els “westerns dels anys setanta” com ara Bullit (1968) de Peter Yates. De fet, com a western és un bon film, amb tots els elements clàssics del gènere que surten d’una manera o altra a la pel·lícula: un protagonista errant, la delinqüència, una història d’amor, pistolers o contrabandistes, apostes, pobles (o planetes) solitaris sense llei que necessiten un heroi. Tot això, forma part del guió de Lawrence Kasdan i Jonathan Kasdan d’un film que estaria molt bé si no pretengués ser una història de Star Wars. A més a més, la narració reafirma un fet: només hi ha un Han Solo i el va interpretar magistralment Harrison Ford.
citizenjoel 