Lucky

Tempus fugit 

luckyimbd.jpg
cartell/imbd.com

L’actor John Carroll Lynch fa una reflexió sobre la vellesa i el pas del temps en la seva òpera prima com a director. El protagonista és un vell veterà de la Segona Guerra Mundial que es fa dir Lucky, en ple procés d’acceptació de la mort en una vall propera a Mèxic.  La narració també acaba parlant sobre l’amistat i la solitud, amb gairebé cap diàleg superflu. Precisament, aquest és l’últim film que va protagonitzar Harry Dean Stanton abans del seu traspàs. Una petita gran obra feta de manera artesanal i amb extrema delicadesa que també mostra un tipus de món i un model de persones que estan desapareixent.

John Carroll Lynch és un actor que ha participat en un munt de pel·lícules com ara Fargo (1996) o Shutter Island (2010).  Ara debuta com a director en aquesta pel·lícula de la qual ha explicat que es va sentir atret per la naturalesa artística del guió que li van presentar.

La pel·lícula mostra l’etapa final de la vida de Lucky (Harry Dean Stanton). Lucky és un vell veterà de noranta anys de la Segona Guerra Mundial que  veu com s’acosta la mort. Té una gran afició a les cançons mexicanes i a fer mots encreuats.

La fotografia de Tim Suhrstedt desprèn un realisme màgic:  cada escena és simplement un testimoni de la vida quotidiana i avorrida de Lucky, però sempre desprèn una certa màgia que l’allunya del realisme més acadèmic.

La banda sonora d’Elvis Kuehn ens mostra les reflexions del protagonista sobre el pas del temps, la vida i la mort.  És molt significatiu que s’hi incloguin cançons com “Red River Valley” i  ranxeres mexicanes  que parlen sobre aquestes temàtiques.  De fet, en bona part de la narració s’escolta de fons “Red RiverValley” amb so d’harmònica, que s’utilitza en molts enterraments, com a anunci de la mort a què s’acosta el protagonista.

Harry Dean Satton fa una maravellosa actuació que  serveix també de gran homenatge a alguns dels papers que va interpretar en la seva extensa filmografia.  Un film en què també cal destacar la presència de David Lynch interpretant Howard, el millor amic de Lucky.

El director va explicar en una entrevista la sensació que volia transmetre: “Volíem fer la sensació que l’espectador acompanya el protagonista a la sala i a la ciutat i que junts visiten aquest lloc. (…). De vegades penso en aquesta ciutat com la ciutat de mortalitat. Si tingués un nom, s’anomenaria Mortalitat” I de fet, el personatge de la mort no apareix, però és una ombra constant que acompanya Lucky i en la gran majoria de diàlegs importants del film hi és present de manera directa o indirecta. Una petita obra d’art sobre la vellesa, la solitud i la fi de la vida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.