Custodia compartida (Jusqu’à la garde)

Una història de violència

custodiacompartida.jpg
cartell/imbd.com

El director francès Xavier Legrand dirigeix aquesta pel·lícula sobre la violència masclista i els problemes que genera la custòdia compartida És el cas de  Miriam i Antoine Besson després de separar-se. Miriam vol obtenir la custòdia completa del seu fill Julien  per protegir-lo del seu pare, però la jutgessa sentencia una custòdia compartida.  A poc a poc, ens anem endinsant en un thriller en què es transmeten les pors que genera l’exmarit tant a la seva exesposa com al seu fill petit. Un bon film que ens fa reflexionar sobre la violència i sobre les múltiples formes en què es pot manifestar.

Xavier Legrand és un director que només havia dirigit el curtmetratge Antes de perderlo todo (Avant que de tout perdre) (2013). Ara debuta en el llargmetratge amb una obra que ja ha guanyat el premi a  “Millor Director” i “Millor Òpera Prima” a Venècia.  El director i guionista ha explicat que, bàsicament, es tracta d’una història sobre manipulació psicològica.

La pel·lícula comença quan Miriam Besson (Léa Drucker) demana la custòdia completa del seu fill Julien (Thomas Gioria). La jutgessa, però, adoptarà la decisió de la custòdia compartida i Julien haurà de conviure durant uns dies amb el seu pare Antoine (Denis Ménochet). A partir d’aquell moment, Julien patirà la violència del seu pare i intentarà  protegir la seva mare.

La fotografia de Nathalie Durand  s’allunya de la història per explicar-la de la manera més objectiva possible.  Acabem veient i entenent les actituds i el comportament de tots els membres de la família Besson.

Denis Ménochet com a Antoine no cau en la caricatura del típic maltractador i ens mostra totes les cares del seu personatge. Léa Drucker com a Miriam, l’exdona d’Antoine,  fa un bon paper. Cal destacar la interpretació Thomas Gioria com a Julien, fill del Basson, en què demostra una maduresa inusual a la seva edat.

El director va defensar en una entrevista que aquesta pel·lícula és un acte polític: “és un acte polític perquè he volgut aclarir que aquesta violència pot ocórrer en qualsevol moment.” Un acte polític perquè qualsevol manifestació cultural també ho és. També perquè serveix per denunciar el mal funcionament de la justícia. Una història de violència en el més ampli sentit del terme, que no cau en el dramatisme, sinó que es tracta d’una fotografia versemblant sobre la violència masclista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.