Una dona en la vida de Jesús
Gareth Davis dirigeix aquesta pel·lícula sobre Maria Magdalena, la figura bíblica que va acompanyar Jesús en els seus últims dies. La narració aprofita per denunciar molts dels mals del cristianisme i catolicisme actuals: deixar de banda les dones i fer una interpretació errònia de l’autèntic missatge de Jesús. Però, sobretot és una gran reivindicació feminista: Maria Magdalena va haver de lluitar contra la seva família que la volia obligar a casar-se i també contra alguns apòstols de Jesús que creien que els portaria problemes pel fet de ser una dona. Una pel·lícula amb un guió interessant de Helen Edmundson i Philippa Goslettue que podria estar més ben executat i on trobem a faltar la força i la mística dels clàssics films bíblics.
Gareth Davis és un director australià que es va donar a conèixer amb Lion (2016), el seu primer llargmetratge que va estar nominat als Oscars. Ara porta al cinema la història de Maria Magdalena. El director va declarar allò que més el va atraure de la història de Maria Magdalena: “és un relat molt humà i espiritual. Igual que Lion, lloa l’amor i el perdó incondicionals. Són temes que vull ajudar a portar al món com a artista.” De fet, en la narració es presenta Maria Magdalena com una figura que va permetre que el missatge de Jesús arribés a les dones.
La pel·lícula comença quan Maria Magdalena (Rooney Mara), que vivia amb la seva família, va voler escapar-se de casa seva perquè la volien fer casar contra la seva voluntat, amb un home a qui no estimava. El seu pare va contactar amb el nou rabí, Jesús (Joaquin Phoenix), perquè li tragués “els dimonis” a la seva filla. En conèixer Jesús, Maria Magdalena va decidir afegir-se als apòstols per seguir-lo.
La fotografia de Greig Fraser se centra massa en la figura de Jesús en moments determinats de la narració. A més a més, no aconsegueix reflectir el caire místic de la història.
A la banda sonora de Hildur Guðnadóttir i Jóhann Jóhannsson li falta posar sentiment i emoció en els moments importants de la narració. De fet, la música no aporta al film ni el misteri ni la mística necessaris en una història com aquesta.
Rooney Mara dibuixa una Maria Magdalena diferent de les que s’han vist al llarg de la història del cinema. A més a més, demostra una gran química amb Joaquin Phoenix que interpreta Jesús. En canvi, Joaquin Phoenix, com Jesús, no li dóna un aire prou messiànic al seu personatge. Chiwetel Ejiofor, com l’apòstol Pere, s’excedeix en mostrar el costat fosc del seu personatge. Tahar Rahim fa un Judas, amb el qual sents empatia.
El director va explicar en una entrevista perquè va voler dur a terme el film “És una bella història que reconeix Maria Magdalena com una gran líder espiritual i un increïble apòstol. Va jugar un paper important en una de les grans històries de la Història.” De fet, durant molts anys, i encara ara, se l’ha considerat una prostituta. El seu paper el va reconèixer fa ben poc el Vaticà, l’any 2016, quan es va declarar la Festa de Maria Magdalena, com el primer testimoni de la Resurrecció i qui la va anunciar als apòstols. Però, la pel·lícula va més enllà del simple reconeixement a una figura maltractada per la història, és un missatge feminista que reivindica, doncs, la igualtat entre homes i dones. Maria Magdalena és víctima, d’una manera o altra, de tots els homes de la narració, amb l’excepció de Jesús i Judas. A més a més, la pel·lícula ens permet observar algunes crítiques cap a l’actual Església catòlica, molt allunyada en alguns aspectes del missatge original de Jesús. En conclusió, un bon film del qual no podem obviar les grans mancances: la falta d’èpica, màgia i força.
citizenjoel 