The Florida Project

Misèria a prop del paradís

thefloridaprojet.jpg
cartell/imbd.com

Sean Baker escriu i dirigeix aquesta pel·lícula sobre com la crisi afecta els menors. Per fer-ho, ens mostra unes famílies pobres que viuen en els motels a prop del gran complex d’oci de Disney World. En teoria, hi passen les vacances, però la seva voluntat és establir-s’hi. La pel·lícula està explicada des del punt de vista d’una d’aquestes menors, la Moonee, qui viu amb la seva mare, Halley. La Moonee i la Halley s’allotgen en el Magic Castle. El punt de vista de Moonee ens permet observar la innocència dels nens que no entenen alguns comportaments dels adults. Tots els menors temen que el gestor de l’hotel, el senyor Bobby, els enganxi fent alguna malifeta, encara que en realitat es preocupa per ells. Un bon film que sap descriure amb delicadesa les situacions d’aquesta gent pobra i sense-sostre que malviuen per guanyar-se la vida, o més ben dit, per sobreviure.

Sean Baker és  un director que ha realitzat pel·lícules com Starlet (2012) o Tangerine (2016). Ara dirigeix aquesta pel·lícula sobre els motels situats a prop de Disney World a Florida en què s’allotgen alguns sense-sostre i gent molt pobra. El director va explicar que fins que no es van desplaçar fins allà a entrevistar persones i conèixer les històries individuals no van poder acabar de confeccionar el guió.

La pel·lícula ens explica les vacances de Moonee (Brooklynn Prince) i la seva mare Halley (Bria Vinaite) en el motel Magic Castle a Florida. Moonee i els seus amics fan tota mena de malifetes en el motel durant la seva estada, per desesperació del gestor, Bobby (William Dafoe)…

La banda sonora de  Lorne Balfe barreja l’alegria de Disney World amb la tristesa de la situació dels protagonistes i les seves famílies.  Una música agredolça com el contrast que reflecteix la pel·lícula.

La fotografia d’Alexis Zabe ens permet fixar-nos en la misèria dels habitants d’aquests motels. Molts tenen les habitacions en males condicions higièniques.

Brooklynn Prince com a Moonee, fa una bona actuació i simbolitza la innocència del menor que no és conscient de la situació familiar. Brian Vinaite com a Halley ens mostra com malviuen els sense-sostre en aquests motels de Florida: molts cops acaben delinquint per sobreviure, sent un mal exemple pels seus fills. William Dafoe com a Bobby interpreta de manera magistral el paper de “pare” de tots els habitants del motel que gestiona.

De fet, així mateix, el director definia el personatge interpretat per William Dafoe en una entrevista: “Vaig veure un fil conductor comú entre tots aquests gestors d’hotel que ens trobàvem: hi havia aquesta figura paternal que vaig veure en molts d’aquests homes”. De fet, és una figura clau en tota la pel·lícula, al qual els nens i les nenes consideren enemic, i les mares, una ajuda en moments complicats. Una bona pel·lícula que, mostrant-nos la misèria, ens convida a preocupar-nos per la gent amb dificultats. De fet, la narració està farcida de petits actes de solidaritat quotidiana que es contraposen amb una Administració sovint sense cor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.