Tres anuncios en las afueras (Three Billboards Outside Ebbing, Missouri)

Anuncis contra la hipocresia

cartelltresanuncionsenlasafueras.jpg
cartell/imbd.com

Martin McDonagh dirigeix aquesta pel·lícula sobre una mare justiciera, Mildred, que busca trobar qui va violar i  assassinar la seva filla. Per aconseguir-ho,  penja tres anuncis als afores del seu poble. En aquests anuncis acusa el cap de policia, Willoughby de passivitat policial per no haver avançat en la investigació de l’assassinat de la seva filla un any després dels fets. Aquests cartells provocaran una gran polèmica al poble en contra de Mildred. A més a més, això coincideix amb el fet que Willoughby  pateix un càncer avançat. La narració mostra com en les poblacions del Sud dels Estats Units encara hi és present una barreja de racisme, masclisme i feixisme que se suma a una certa impunitat policial. Un molt bon film, un western modern, amb un final obert, en què hom té la sensació que no s’ha sabut explotar tot el seu potencial.

Martin McDonagh és un director que havia realitzat dues pel·lícules més: Escondidos en Brujas (In Bruges) (2008) i  Siete psicópatas  (Seven Psychopaths) (2012).  El director va explicar que des que va veure fa molts anys uns anuncis similars als del film,  havia pensat a escriure aquesta història.

El film comença quan Mildred (Frances McDormand) decideix posar tres anuncis als afores d’Ebbing (Missouri, EUA). En aquests anuncis es queixa de la inacció policial davant l’assassinat i violació de la seva filla que havia passat l’any anterior, i en culpa el cap de la policia local,  Willoughby  (Woody Harrelson). A  partir de llavors, el poble es posicionarà contra Mildred, i en defensa del cap de policia, Willoughby, que pateix un càncer.

La fotografia de Ben Davis ens transmet perfectament l’ambient claustrofòbic que es viu en els pobles, on tothom es coneix. A més a més, ens transporta al gènere de western al qual pertany el film.

La banda sonora de Carter Burwell, amb  presència destacada del folk, casa  perfectament amb el western. En molts moments, la música de la pel·lícula ens transporta als clàssics d’aquest gènere.

Frances McDormand com a Milred es menja la pantalla amb la seva actuació i porta el pes de la pel·lícula, mostrant-nos com darrere la seva aparent fortalesa, s’hi amaguen molts traumes. Woody Harrelson com a Willoughby es mostra com un dels personatges més humans del poble. Sam Rockell com a Dixon, un dels policies, ens dibuixa perfectament el sorprenent gir en l’actitud que fa el seu personatge.

El director va explicar en una entrevista que  “la idea principal era mostrar una dona tan forta i valenta com per posar uns anuncis com els que va posar”.  La seva fortalesa i voluntat la fa aguantar  les múltiples pressions que rep per retirar els anuncis. Una de les virtuts que té la pel·lícula és mostrar-nos la cara més fosca dels Estats Units del Sud: el racisme, el masclisme, el feixisme i la violència formen part de la cultura d’aquestes poblacions.  Tot i ser un excel·lent film, amb un molt bon guió, la narració presenta alguns problemes de ritme i hom es queda amb la sensació de no haver vist l’obra mestra que es pensava que veuria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.