El instante más oscuro (Darkest Hour)

L’home més enllà del mite

darkeshourimbd
cartell/imbd.com

Joe Wright dirigeix aquesta pel·lícula sobre la figura de l’exPrimer Ministre anglès Winston Churchill. La pel·lícula se situa l’any 1940 quan Churchill és elegit Primer Ministre en substitució de Neville Chamberlain. El film explica els moments complicats que va viure el mandatari en plena Segona Guerra Mundial, quan Hitler havia envaït gran part d’Europa i  les tropes angleses es varen trobar atrapades a França. Tot això passava, mentre una part del Gabinet de Guerra que havia triat Churchill volia negociar amb Hitler perquè veia la guerra completament perduda. Un bon film que no deixa de mencionar alguns errors que va cometre Churchill  durant la seva carrera política, i el mostra amb totes les seves fortaleses i debilitats, en una extraordinària actuació de Gary Oldman.

Joe Wright  és un director anglès conegut per pel·lícules com Orgullo y prejuicio (Pride & Prejudice) (2005) o Anna Karenina (2012). Ara porta a la pantalla la vida de Winston Churchill, centrant-se en el seu primer mandat com a Primer Ministre (1940-1945). El director ha explicat que “volia reflectir la persona amb les seves virtuts i els seus defectes, no la icona”.  De fet, la narració no s’està de mencionar els episodis més foscos de la vida de Churchill com el seu paper durant la Primera Guerra Mundial o a l’Índia.

La pel·lícula comença el 1940  quan Neville Chamberlain (Ronald Pickup) es va veure obligat a dimitir com a Primer Ministre anglès, ja que l’oposició el veia incapaç d’afrontar amb garanties la Segona Guerra Mundial, que acabava de començar. Finalment, els partits van arribar a un acord per nomenar Winston Churchill (Gary Oldman). Churchill va veure ràpidament que els principals enemics serien del seu propi Partit Conservador, Chamberlain i el vescomte Hallifax, Edward Wood (Stephen Dillane).

La fotografia de Bruno Delbonnel reflecteix  els temps obscurs que li van tocar viure a Churchill. Uns temps on la foscor del feixisme atemoria Europa.

La banda sonora de  Dario Marianelli aporta transcendència al film.  Una transcendència que es transforma en l’èpica necessària en alguns moments de la narració.

Gary Oldman fa una interpretació excepcional com a Winston Churchill. Sap mostrar-nos el Churchill més institucional i també el més personal. També cal destacar la presència de Kristin Scott Thomas com a Primera Dama i de Lily James com a secretària de Winston Churchill.

El director va advertir en una entrevista  que el seu objectiu era “presentar les preguntes i que el públic trobés les respostes”. I això és el que provoca el film, curiositat per investigar certes figures, desconegudes fora d’Anglaterra. I aquest és un dels defectes de la narració: donar per coneguts alguns temes sobre història anglesa, que poden ser desconeguts per gran  part del  públic.  Malgrat això, es tracta d’una excel·lent obra històrica que ens ajuda a conèixer millor l’home més enllà del mite.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.