L’home més enllà del mite
Joe Wright dirigeix aquesta pel·lícula sobre la figura de l’exPrimer Ministre anglès Winston Churchill. La pel·lícula se situa l’any 1940 quan Churchill és elegit Primer Ministre en substitució de Neville Chamberlain. El film explica els moments complicats que va viure el mandatari en plena Segona Guerra Mundial, quan Hitler havia envaït gran part d’Europa i les tropes angleses es varen trobar atrapades a França. Tot això passava, mentre una part del Gabinet de Guerra que havia triat Churchill volia negociar amb Hitler perquè veia la guerra completament perduda. Un bon film que no deixa de mencionar alguns errors que va cometre Churchill durant la seva carrera política, i el mostra amb totes les seves fortaleses i debilitats, en una extraordinària actuació de Gary Oldman.
Joe Wright és un director anglès conegut per pel·lícules com Orgullo y prejuicio (Pride & Prejudice) (2005) o Anna Karenina (2012). Ara porta a la pantalla la vida de Winston Churchill, centrant-se en el seu primer mandat com a Primer Ministre (1940-1945). El director ha explicat que “volia reflectir la persona amb les seves virtuts i els seus defectes, no la icona“. De fet, la narració no s’està de mencionar els episodis més foscos de la vida de Churchill com el seu paper durant la Primera Guerra Mundial o a l’Índia.
La pel·lícula comença el 1940 quan Neville Chamberlain (Ronald Pickup) es va veure obligat a dimitir com a Primer Ministre anglès, ja que l’oposició el veia incapaç d’afrontar amb garanties la Segona Guerra Mundial, que acabava de començar. Finalment, els partits van arribar a un acord per nomenar Winston Churchill (Gary Oldman). Churchill va veure ràpidament que els principals enemics serien del seu propi Partit Conservador, Chamberlain i el vescomte Halifax, Edward Wood (Stephen Dillane).
La fotografia de Bruno Delbonnel reflecteix els temps obscurs que li van tocar viure a Churchill. Uns temps on la foscor del feixisme atemoria Europa.
La banda sonora de Dario Marianelli aporta transcendència al film. Una transcendència que es transforma en l’èpica necessària en alguns moments de la narració.
Gary Oldman fa una interpretació excepcional com a Winston Churchill. Sap mostrar-nos el Churchill més institucional i també el més personal. També cal destacar la presència de Kristin Scott Thomas com la Primera Dama Clementine Churchill i de Lily James com la secretària de Winston Churchill, Elizabeth Layton.
El director va advertir en una entrevista que el seu objectiu era “presentar les preguntes i que el públic trobés les respostes“. I això és el que provoca el film, curiositat per investigar certes figures, desconegudes fora d’Anglaterra. I aquest és un dels defectes de la narració: donar per coneguts alguns temes sobre història anglesa, que poden ser desconeguts per gran part del públic. Malgrat això, es tracta d’una excel·lent obra històrica que ens ajuda a conèixer millor l’home més enllà del mite.
citizenjoel 