La roda de l’amor i la infidelitat
Woody Allen escriu i dirigeix aquesta pel·lícula situada a Coney Island, una illa que té un parc d’atraccions a la platja. L’acció s’ubica als anys cinquanta. Narra com el socorrista Mickey, que somia en ser un gran dramaturg, comença a tenir una relació amb una dona casada, la Ginny. Ginny està casada en segones núpcies amb Humpty i té un fill petit, que és piròman. Tot es complica quan apareix Carolina, la filla de Humpty, que ha abandonat el seu marit mafiós, Frank, després de detallar els draps bruts de la seva parella a l’FBI. Carolina es refugiarà a casa de Humpty i Ginny. Aquesta presència complicarà totes les relacions de la família. Un bon film que, sense arribar al nivell dels millors de Woody Allen, ens parla de les bogeries que es fan per amor i també dels motius que poden portar una persona a la infidelitat.
Woody Allen ha dirigit últimament pel·lícules com Irrational Man (2015) Cafe Society (2016). Ara situa el seu nou film a Coney Island, una illa a l’extrem sud de Brooklin, Nova York (els Estats Units) que té un parc d’atraccions a la platja. El director ha afirmat que va decidir rodar allà perquè “era un ambient molt bo per a una pel·lícula, perquè tenia esplendor, rialles i un món fantàstic d’emocions i de falses realitats“. Un ambient que lliga perfectament amb el comportament dels protagonistes.
La pel·lícula està narrada per Mickey (Justin Timberlake). Explica la seva relació amb Ginny (Kate Winslet) que treballa de cambrera en un bar del parc d’atraccions. Ginny està casada amb Humpty (Jim Belushi) i té un fill d’un anterior matrimoni, Richie (Jack Gore). Richie té unes estranyes tendències piròmanes i la seva gran afició és el cinema. Tot es complicarà quan Carolina (Juno Temple), filla d’un anterior matrimoni de Humpty, arriba a Coney Island fugint del seu exmarit mafiós Frank.
La fotografia de Vittorio Storaro ajuda a donar un ambient teatral al film. En molts moments, fa la sensació que estàs veient una obra de teatre dirigida pel protagonista.
La banda sonora, amb el jazz com a gran protagonista, ens transporta als anys cinquanta. Les lletres de les cançons lliguen perfectament amb les històries d’amor i desamor que conté el film.
Justin Timberlake com a Mickey demostra una gran maduresa interpretativa com a alter ego de Woody Allen. A la seva tradicional vis còmica, hi afegeix un toc dramàtic. Kate Winslet li dóna un to massa agre al personatge de Ginny. Jim Belushi fa un retrat massa caricaturesc de Humpty.
El director va afirmar en una entrevista amb relació al guió que “en l’amor i a la guerra es fan coses que no es tolerarien en altres àrees.” I això és el que mostra la pel·lícula com la traïció i la infidelitat acaben formant part de les relacions sentimentals. Però, també com en molts casos, en aquestes relacions hi ha molt de teatre i poc de realitat, com en les atraccions de Coney Island. En conclusió, un bon film de Woody Allen en una de les seves comèdies més agredolces.
citizenjoel 