Feliç dia de la marmota
Christopher Landon dirigeix aquesta pel·lícula sobre una jove universitària que entra en un bucle temporal, on reviu repetidament el seu assassinat el dia del seu aniversari. Només podrà sortir-ne quan descobreixi el seu assassí o assassina. Un film molt semblant als de repetició del mateix dia com Atrapat en el temps (Groundhog Day) (1993) o Al filo de la mañana (Edge of Tomorrow) (2014). Una història amb un missatge clar: si poguéssim veure amb més claredat la realitat de les persones que ens envolten, podríem canviar la nostra actitud davant la vida. Un film irregular que no aconsegueix atrapar-te fins ben entrada la narració i amb un final previsible.
Christopher Landon és un director conegut per pel·lícules com Paranormal Activity:Los señalados (Paranormal Acitivy: The Marked Ones (2014) o Zombie Camp (Scouts Guide to the Zombie Apocalypse) (2015). Ara realitza aquest film que va ser número 1 en taquilla en els Estats Units. El director ha afirmat que el va atreure la noció d’una noia que s’havia quedat atrapada en el temps i havia de resoldre el seu propi assassinat.
La pel·lícula comença quan Theresa “Tree” Gelbman (Jessica Rothe) es desperta en una residència d’estudiants després d’una festa. És el dia del seu aniversari… i de la seva mort. “Tree” viurà i reviurà aquest dia fins que descobreixi qui és el seu assassí o assassina…
La fotografia de Toby Oliver no aporta res de nou respecte a altres pel·lícules amb plantejaments similars. Tot i això, té alguns bons moments, sobretot en els últims minuts.
Jessica Rothe com a protagonista és el gran descobriment del film. Ens va mostrant al llarg de la narració totes les capes del seu personatge: una primera, de superficial i una d’amagada, molt més sensible.
El director va explicar en una entrevista que volia trencar una regla no escrita sobre les pel·lícules de terror: “La primera regla en la majoria de pel·lícules, i, especialment en les de terror, és: ‘L’heroïna ha de ser agradable, ha de ser dolça. Ha de ser innocent‘. I m’encanta que en aquesta sigui tot el contrari“. El problema és que es passa a l’altre extrem, amb un personatge cínic i, a voltes, desagradable. Una història que ens repta a esforçar-nos per entendre les causes de l’actitud de les persones que ens envolten. Un film que podria haver tret més rendiment del potencial de la narració.
citizenjoel 