It

Pors infantils

cartell/imbd.com

Andy Muschietti dirigeix aquesta nova adaptació de la novel·la de Stephen King. La pel·lícula se situa a Derry, la ciutat dels Estats Units amb més desaparicions de menors, a finals dels anys vuitanta. En aquesta ciutat, un grup d’adolescents es converteixen en el “Club dels Perdedors” decidits a investigar què s’amaga darrere aquests fets, ja que el germà petit de Bill, un dels membres, és un dels desapareguts. Un bon film de por que ens mostra el perill dels traumes infantils i també com els monstres poden acabar sent els pares tal com mostra la narració.

Andy Muschietti és un director conegut per haver dirigit Mamá (2008). Ara porta al cinema la novel·la homònima de Stephen King i que havia estat adaptada en format de sèrie a principis dels anys noranta. El director va afirmar que, el preocupaven més els comentaris dels fans d’aquesta sèrie que no pas la dels lectors de la novel·la original.

La pel·lícula comença quan Georgie (Jackson Robert Scott) desapareix en estranyes circumstàncies. Bill (Jaeden Lieberher), el seu germà, coincidint amb més desaparicions decidirà investigar-ho amb el seu nou grup d’amics, “El Club dels Perdedors” format per Bill, Ben (Jeremy Ray Taylor), Beverly (Sophia Lillis), Mike (Chosen Jacobs),  Edward “Eddie” Kaspbrak (Jack Dylan Grazer), Richard  (Finn Wolfhard) i Stanley (Wyatt Oleff). Tots hauran de combatre el misteriós pallasso “Pennywise” (Bill Skarsgård).

La fotografia de  Chung-hoon Chung  ens transporta a la iconografia de les pel·lícules amb grups de nois dels vuitanta com E.T. (1982) o Els Gonnies (The Gonnies) (1985).  Quan hom veu “El Club dels Perdedors” no pot evitar evocar la imatge dels grups d’adolescents que surten en les dues pel·lícules anteriorment esmentades.

La banda sonora de Benjamin Wallfisch crea l’ambient de por en la narració. En només quatre notes i quatres veus se’t posa la pell de gallina.

El director va explicar en una entrevista que, a diferència de la novel·la, va voler provocar “pors més profundes, basades no només en monstres de pel·lícules sinó en traumes infantils.” De fet, aquest film tracta molt el tema de com aquests traumes ens afecten en un moment en què s’està desenvolupant la personalitat. Tots els pares del film volen dominar la vida dels seus fills i portar-los per un camí predeterminat d’una manera o altra. En conclusió, un molt bon film de por que tracta molt bé la problemàtica de l’adolescència.

Advertisement