Un espia made in USA
Aquesta pel·lícula de Doug Liman ens mostra el treball que va fer l’aviador i contrabandista Barry Seal per a la CIA entre finals dels setanta i principis dels vuitanta. Uns treballs que el van portar a acabar traficant amb drogues i armes amb les guerrilles de Nicaragua i a fer negocis amb narcotraficants com Pablo Escobar. Un film, que de forma aparentment alegre i amb tocs d’acció, comèdia i drama, mostra com en nom de la lluita contra el comunisme, els Estats Units van permetre, per acció o per omissió, que es creessin autèntics imperis de la droga com el de Pablo Escobar.
Doug Liman és un director conegut per haver produït la saga Bourne, però també per haver realitzat films com ara A la vora del demà (Edge of Tomorrow) (2014). Ara fa aquest film sobre la figura de Barry Seal. Segons ha confessat el director: “la història real és una mica més escandalosa i més fosca que el què mostra la pel·lícula”. A més a més, afegia que esperava que el film motivés els espectadors a buscar més informació sobre Barry Seal i tot allò que envolta la seva història.
El film comença a finals dels setanta quan Barry Seal (Tom Cruise) era un aviador que es dedicava al contraban de purs cubans. La CIA, amb l’agent Schafer (Domhnall Gleeson) al capdavant, el descobreix i li ofereix un tracte: evitarà la presó si ajuda els serveis secrets nord-americans a portar missatges al general Noriega (Alberto Ospino) a Panamà. En unes d’aquestes missions, el Cartel de Medellin l’intercepta i acaba ajudant a Pablo Escobar (Mauricio Mejía) a crear el seu imperi portant cocaïna cap a Lousiana. La CIA fa veure que no se n’adona fins que la DEA, la unitat antidroga dels Estats Units, el descobreix. La CIA farà un nou tracte amb Barry: es traslladarà a viure a Mena (Arkansas) i ajudarà a armar la guerrilla contrarevolucionària dels Contras a Nicaragua per derrotar els sandinistes…
La banda sonora de Christophe Beck combina música dels setanta i dels vuitanta amb l’acció de manera harmònica. Troba el ritme oportú que fa que la narració no sigui avorrida en alguns moments en què simplement es veuen viatges amunt i avall de Barry Seal.
La fotografia de César Charlone té un estil propi dels vuitanta i converteix la pel·lícula en una petita lliçó sobre la Guerra Freda. Una guerra freda on, massa sovint, es va caure en episodis foscs que van acabar provocant conseqüències no desitjades com l’expansió de la cocaïna que mostra el film.
Tom Cruise demostra una vis còmica poc explotada en la seva carrera. A la vegada, construeix un Barry Seal que transmet les mateixes sensacions que el personatge que interpreta Leonardo DiCaprio a El lobo de Wall Street (The Wolf of Wall Street): una gran sensació d’impunitat i que no els passarà res per la relació que tenen amb el poder. Domhnall Gleeson com a Schafer presenta un espia que no sol aparèixer en les pel·lícules: l’espia-buròcrata que només porta missatges i està assegut en una oficina mentre un altre li fa la feina bruta.
El director va definir la CIA en una entrevista: “són soldats lleials (…), tal com diu Shafer: ‘si ho fas pels bons, és legal’. Aquesta mentalitat ha provocat que els EUA pateixin molts problemes al llarg dels anys.” Una pel·lícula on fins i tot, s’assenyalen responsables polítics d’aquesta mentalitat com poden ser Ronald Reagan, George Bush pare o Bill Clinton. En algun moment del film, aquests polítics salven la pell a Barry Seal quan sembla que se li acaba el negoci. En aquest sentit, el títol amb anglès American Made també pot referència als desastres que van provocar els governs americans en nom de la lluita contra el comunisme a Amèrica del Sud. Un bon film, imprescindible per entendre un període de la història, finals dels setanta i principis dels vuitanta, que sovint passa massa desapercebut en els llibres quan es parla de la Guerra Freda.
Retroenllaç: …Barry Seal: El traficante (American Made) | citizenjoel