Fugida impossible
Roser Aguilar dirigeix aquest film sobre el masclisme i les diferents maneres en què es manifesta. La pel·lícula explica el canvi sobtat en la vida de Janine, una treballadora de banca, després de ser agredida per dos nois i veure com aquests violaven una noia en una estació del metro de Barcelona. Janine decideix tornar al seu poble natal per refugiar-s’hi i fugir del passat, però el passat la persegueix… Una bona pel·lícula que serveix per mostrar el masclisme amb totes les seves cares, però que no acaba de trobar la seva personalitat i no treu tot el potencial del tema que tracta.
Roser Aguilar és una directora que va debutar fa deu anys amb el llargmetratge Lo mejor de mi (2007). La idea de Brava li va sorgir després de llegir dues notícies: “L’agressió que va patir el professor Neira quan va ser agredit per un home que estava maltractant la seva parella i el cas del marit de l’alcaldessa d’Esparreguera, que va morir després de ser agredit per tres menors amb els quals havia discutit al carrer“. Dues notícies que van inspirar a la directora.
La pel·lícula mostra com Janine (Laia Marull) és una treballadora de banca que no té cap mena d’escrúpol amb els seus clients. Tot canviarà, de sobte, quan dos nois joves l’ataquen al metro i veu com aquests dos mateixos nois violen una altra noia.
La fotografia de Diego Dussuel contribueix a crear l’ambient asfixiant en què viu la protagonista. Un ambient marcadament masclista, on fins i tot moltes de les dones de la pel·lícula accepten els micromasclismes diaris.
Laia Marull porta el pes de la pel·lícula: ens mostra tots els traumes que arrossega del passat i també els posteriors a l’agressió. Bruno Todeschini com a Pierre aconsegueix amagar la personalitat violenta del seu personatge. També cal destacar la presència en el repartiment de Francesc Orella com a comissari i d’Emilio Gutiérrez Caba com a pare de la protagonista.
La directora ha explicat en una entrevista que volia mostrar “com sobreviu al dolor una persona amb una vida, aparentment feliç, que pateix una agressió al metro i això canvia la seva vida“. Uns canvis que creu, ingènuament, que desapareixeran per si sols en el camp i lluny de la vida urbana. Una bona obra, que no explota tot el potencial de les idees que es troben en el guió.
citizenjoel 