Déjame salir (Get Out)

Endevina amb qui soparàs aquesta nit

getoutofficialposter
cartell/imbd.com

Jordan Peele dirigeix aquest film de por amb el racisme com a teló de fons. La història comença quan Chris Washington accepta anar a conèixer els pares de la seva parella, Rose Armitage.  Chris es trobarà amb un ambient, aparentment, acollidor, però observarà que a la casa dels Armitage passen coses molt rares. Una pel·lícula que ens mostra un racisme amagat darrere la correcció política i els tòpics i amb una (falsa) admiració cap a figures com Jesse Owens o Obama.  Una obra amb una dosi d’humor negre que  serveix per fer un retrat del sud dels Estats Units, on  molta gent, aparentment liberal, és en realitat  racista i, fins i tot, esclavista en el seu subconscient.

Jordan Peele és conegut per haver participat com a actor en pel·lícules com Ahora los padres son ellos (Little Fockers) (2010) i, sobretot, per haver  estat  un dels presentadors  de l’exitós programa d’humor més importants dels Estats Units, Key and Peele (2012-205).  Ara dirigeix aquest film amb un objectiu molt clar: “Buscava la manera de combinar un discurs antiracista amb una pel·lícula de por com abans s’havia fet amb el discurs feminista com La llavor del diable (Rosemary’s Baby) (1968) o Las esposas de Stepford (The Stepford Wives) (1975)”. Un objectiu que el film aconsegueix plenament.

El film comença quan Chris Washington (Daniel Kaluuya) i la seva parella Rose Armitage (Allison Williams) van a visitar la casa dels pares de la noia. A la seva mare Missy (Catherine Keener) i al seu pare Dean (Bradley Whitford) sembla, aparentment, que no els importa la raça de Chris. Però, Chris, de seguida, observarà fenòmens estranys que passen a la casa dels Armitage.

La fotografia de Toby Oliver ens transporta a un món de malson. Un espai oníric, on prevalen les sensacions del subconscient i les pors.

La banda sonora de Michael Abels ens guia pels diversos gèneres del film: terror, però també amb tocs d’humor i amb unes quantes escenes de ciència-ficció.

Daniel Kaluuya com a Chris Washington transmet, amb petits gestos, les seves pors tant les justificades com les aparentment injustificades.  Allison Williams com a Rose Armitage  ensenya molt bé l’evolució del seu personatge i les seves diverses cares. Catherine Keener com a Missy sap donar un toc misteriós al seu personatge. Bradley Whitford com a Dean  aconsegueix enganyar  l’espectador sobre la  seva vertadera ideologia. Lil Rel Howery  com a amic del protagonista li dóna el contrapunt més còmic a la pel·lícula.

El director ha afirmat en una entrevista que “hi ha alguna cosa sobre el subconscient de les persones negres en aquest film”. I això es manifesta sobretot en l’actitud del personatge principal. Una gran pel·lícula de por, sobre el racisme més terrible: el què s’intenta amagar darrere la correcció política. Una excel·lent obra que combina perfectament tres gèneres:  el terror, la ciència-ficció i l’humor.

Un pensament a “Déjame salir (Get Out)

  1. Retroenllaç: Nosotros (Us) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.