Creadors i monstres
Ridley Scott dirigeix aquest film que és una preqüela d‘Alien (1979) i la continuació de Prometheus (2012). La pel·lícula se situa l’any 2104 quan la nau Covenant transporta un grup d’humans cap al planeta Origae-6. De cop, pateix una avaria que compromet el funcionament de la nau, per això, el robot Walter decideix despertar tota la tripulació. Quan l’estan reparant, reben un senyal acústic no identificat provinent d’un planeta desconegut que sembla habitable pels humans i decideixen anar-hi. Una pel·lícula que, amb el pretext d’un film de terror, ens parla sobre la recerca de la identitat tant individual com col·lectiva. Una obra amb contínues referències i homenatges als clàssics del cinema de por com Frankenstein, ja que ens parla de com els humans podem acabar creant monstres. Un molt bon film pels amants de la saga i del cinema fantàstic en general.
Ridley Scott és un director conegut per haver dirigit entre molts altres films Alien (1979), Blade Runner (1982) Prometheus (2012) o Exodus: Déus i Reis (Exodus: Gods and Kings)(2016). El director ha afirmat que volien continuar rodant preqüeles d’Alien perquè encara hi havia interrogants de la saga original sense respondre.
El film comença quan la nau Covenant es dirigeix a Origae-6, un planeta per colonitzar. De cop i volta, la nau s’espatlla i el robot Walter (Michael Fassbender) decideix despertar la tripulació. Quan es desperten de les càpsules, mort el capità Branson (James Franco). La tripulació comandada pel nou capità Oram (Billy Crudup) rep un senyal acústic no identificat. Per això, descobreixen el planeta d’on prové el senyal i decideixen anar-lo a investigar. A més a més, algunes dades els fan creure que és habitable pels humans…
La fotografia de Dariusz Wolski està plena de referències al cinema fantàstic. Per exemple, hi ha escenes amb picades d’ullet a Frankenstein (1931), 2001: una odissea de l’espai (2001: A Space Odyssey) (1968) o a Blade Runner (1982).
La banda sonora de Jed Kurzel ens va portant, subtilment, cap a l’univers d’Alien. I no només ho fa amb música que, tradicionalment, associem amb aquesta saga, sinó també amb música clàssica com la de Wagner.
Michael Fassbender aconsegueix diferenciar molt bé els dos robots que interpreta: l’obedient Walter i el maquiavèl·lic David. Billy Crudup no convenç com a capità Oram. En canvi, Katherine Waterston fa una bona interpretació com a la científica Daniels.
El director Ridley Scott ha afirmat en una entrevista que “la Intel·ligència Artificial és el següent pas en el coneixement (…), però necessitem tenir mecanismes per a controlar-la, si no serà un invent molt perillós“. I això és el què ens mostra el film: el perill de crear una Intel·ligència Artificial descontrolada. De fet, un dels grans temes del film és com els creadors de vida poden acabar creant monstres. En conclusió, una molt bona manera de continuar amb la saga Alien en una obra, especialment recomanable per als amants del cine de ciència-ficció i de terror.
citizenjoel 