Saber-se defensar
Aquest film d’Antoine Fuqua ens explica la història del boxejador professional Billy Hope. Un boxejador que, tot i que guanyava molts combats, tenia un gran defecte: no sabia defensar-se prou bé. Això també li passava fora del ring. Un dia que assistien amb la seva dona Maureen a un sopar benèfic es va produir una baralla entre ell i el també boxejador Miguel ‘Magic’ Escobar, on van intervenir els companys d’un i de l’altre. Aquest fet va acabar amb la seva dona morta accidentalment d’un tret. Aquest fet el va portar a la més absoluta misèria, moral i econòmica, i a perdre la custòdia de la seva filla Leila. A partir d’aquell moment, es va haver de concentrar a controlar els seus impulsos violents per recuperar-ne la custòdia. Tot va canviar quan va conèixer un mestre tant per la boxa com per la vida: el seu nou entrenador Tick Wills. La pel·lícula desprèn un missatge clar: aprendre a encaixar els cops que ens dóna la vida. Tot i que es tracta d’un bon film, el seu final feliç no és coherent amb la resta de la narració.
Antoine Fuqua és un director que es va donar a conèixer amb el film Training Day (2001). Ara dirigeix aquest film sobre la boxa, un esport que el director va practicar quan era un nen. A més a més, el títol original del film, “Soutpaw”, fa referència a una tècnica de la boxa que utilitza la mà esquerra pels cops més forts. Això fa que, tal com ha explicat el cineasta, “vam intentar rodar les escenes de boxa amb l’objectiu que fossin el més realista possible“. I aquesta és una de les virtuts del film.
El film comença quan Billy Hope (Jake Gyllenhaal) defensa el seu títol de campió del món. Un cop acabat el combat, Billy va ser desafiat pel boxejador Miguel ‘Magic’ Escobar (Miguel Gómez) que hi havia assistit com a espectador. L’endemà, el protagonista va acudir a una conferència benèfica en un hotel, i allà va tornar a coincidir amb Escobar, que el va desafiar novament. Això va acabar amb una baralla, on van intervenir els companys d’un i de l’altre. Enmig de la baralla es va disparar un tret que va acabar amb la mort de la dona de Billy, Maureen (Rachel McAdams). Aquest fet el va portar a la misèria, tant moral com econòmica, i va perdre la custòdia de la seva filla Leila (Oona Laurence). Billy va haver d’aprendre a fer de pare i a defensar-se dels cops que li donaven, tant la vida com els contrincants. Per fer-ho va comptar amb l’ajuda del seu mestre: el seu nou entrenador Tick Wills (Forest Whitaker).
La fotografia de Mauro Fiore dóna un gran realisme a les escenes de boxa. Però, a més a més, ens subratlla les metàfores que té la pel·lícula, algunes molt evidents: les cicatrius del protagonista que ens mostren la vida complicada que ha tingut, o el fet de només veure-hi d’un ull com a metàfora de ser incapaç de veure o no voler veure els mals comportaments de les persones que l’envolten.
La banda sonora de James Horner ens transporta a l’ambient del món de la boxa. Però, a més a més, ho combina amb cançons que reflecteixen l’estat d’ànim del protagonista.
Jake Gyllenhaal amb la seva actuació mostra totes les cicatrius interiors del personatge i la seva ingenuïtat. Forest Whitaker dóna la imatge d’home savi, en el sentit d’haver viscut prou per poder donar bons consells. Rachel McAdams com Maureen, dona del protagonista, la dibuixa molt bé com a l’única persona assenyada de l’entorn del protagonista.
El director ha explicat en una entrevista que la pel·lícula parla sobre com “aprendre a convertir-se en pare i a moure’s en el món real“. El film, però també mostra la corrupció que envolta el món de l’esport professional i de la boxa en particular. Un món, on a vegades, els esportistes no són conscients dels documents que firmen i confien en persones poc clares per portar els seus assumptes. Una molt bona obra que, tanmateix, té un final feliç que no quadra amb els missatges que es van donant durant tota la pel·lícula.
citizenjoel 