Un conte de guerra
Agustí Villaronga dirigeix l’adaptació de la novel·la de Joan Sales, “Incerta Glòria”. La pel·lícula ens explica la vida en el Front d’Aragó durant la Guerra Civil Espanyola, l’any 1937, a través de quatre personatges: en Lluís, un soldat republicà que lluita pels seus ideals; el seu amic Juli Soleràs, un militar a la força que fuig de la batalla i que el seu únic objectiu és sobreviure; la Trini, dona d’en Lluís i republicana convençuda i la Carlana, la Senyora del poble on estan establerts els soldats i que és una barreja de bruixa i de femme fatale. El film, a vegades excessiu, ens narra la decadència moral que pateixen els personatges i com tots plegats, en diferent mesura, es van convertint en monstres. Una pel·lícula que va creixent a mesura que avança la narració sense gaires escenes de guerra explícites, però on la guerra és present en l’actitud de tots els personatges.
Agustí Villaronga és un director que va triomfar amb Pa Negre (2010) i que el 2015 va realitzar El rey de La Habana (2015). Ara porta al cinema la novel·la “Incerta glòria” de Joan Sales. El director ha explicat què el va atraure del llibre original: “La guerra és al front i fora del front, i en el front hi és de moltes maneres: pot ser un front en lluita i un front en espera, una situació molt especial que reflecteix Incerta glòria i que m’agrada: amb la gent desarrelada i que no sap cap a on va.“. I això és el que tenen els personatges: un destí incert.
El film comença quan Lluís (Marcel Borràs) marxa de Barcelona, on vivia amb la seva dona Trini (Bruna Cusí) i el seu fill, per anar al Front d’Aragó, on coincidirà amb el seu millor amic, Juli Soleràs (Oriol Pla). Els dos s’allotgen en un petit poble, on viu una misteriosa senyora, la Carlana (Núria Prims) que és presumptament la vídua del Senyor del poble. El film ens mostra les relacions quadrangulars que es desenvolupen entre aquests personatges.
La fotografia de Josep Maria Civit mostra la foscor de la guerra. A més a més, amb el mèrit de no utilitzar gairebé cap imatge de batalla. Això sí, en tot moment, se’ns fan notar les seves conseqüències.
La música de Marcús Jgr serveix per acompanyar la narració en la caiguda al costat fosc dels protagonistes. Una caiguda lenta, però inevitable com el ritme de la banda sonora del film.
Si hi ha una interpretació que sobresurt és la de Núria Prims com a Carlana, el personatge més fosc de la pel·lícula. Núria Prims converteix la Carlana en una autèntica bruixa com les dels contes infantils. En canvi, Marcel Borràs com a Lluís, el protagonista, no convenç. Oriol Pla fa una bona actuació representant la gent que abandona els seus ideals per sobreviure, ja des del principi de l’acció. Bruna Cusí està correcte com a Trini. També cal assenyalar la presència d’actors de prestigi com Juan Diego, Terele Pávez i Fernando Esteso en el repartiment.
El director ha explicat en una entrevista com volia enfocar el tema de la Guerra Civil en aquesta pel·lícula: “No es planteja la ideologia dels fatxes o dels republicans, es planteja altres coses, de tipus moral i d’enfrontar-se al món i a l’ésser humà.” O dit d’una altra manera: uns joves que es veuen obligats a madurar massa ràpid i acaben abandonant tots els ideals perquè l’únic important és la supervivència. Qualsevol ideologia queda abandonada en un món obscur i tètric com el que reflecteix el film. Una obra que sap desenvolupar molt bé la trama i els personatges, però que cau en l’excés en algunes escenes i que va de menys a més en una segona part memorable.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Incerta glòria (2017) | citizenjoel