Silencio (Silence)

La fe silenciosa

silencecartellibmd2
cartell/imbd.com

Martin Scorsese dirigeix aquest film sobre la fe,  la religió i la diferència entre els dos conceptes. Per fer-ho, porta al cinema el llibre de Shūsaku Endō, “Silence”.  L’acció se situa en el segle XVII en plena persecució dels cristians al Japó. De fet, molts personatges que surten a la pel·lícula van existir. Explica la història de dos germans jesuïtes, Rodrigues (basat en el sacerdot Giuseppe Chiara) i Garrpe que viatgen al país asiàtic a la recerca del Pare Ferreira, de qui es rumoreja que ha apostatat.  Un film que ens parla també dels diferents significats de l’espiritualitat i les diferents maneres que tenen les persones i les cultures de viure la fe. Una gran obra que es fa curta, tot i les gairebé tres hores de durada. Conté escenes de violència explícita. Un film que tanca la trilogia sobre fe i religió juntament amb La última tentación de Cristo (The Last Tempetion of Christ) (1988) i Kundun (1997).

Martin Scorsese és un veterà director que últimament ha fet films  com  La invención de Hugo (Hugo) (2011) o El lobo de Wall Street (The Wolf of Wall Street) (2013). Va llegir el llibre “Silence” de  Shūsaku Endō el 1988.  De seguida, va sentir “que aquest era el camí a seguir per aconseguir una comprensió més profunda de la fe.” Una comprensió que ensenya els matisos sobre la fe, i la manera de viure-la interiorment i com no sempre s’és coherent amb les accions que es duen a terme.

El film situat al segle XVII comença quan els germans jesuïtes Rodrigues ( Andrew Garfield) i  Garrpe (Adam Driver) es troben reunits amb el Pare Valignano ( Ciarán Hinds) per parlar sobre la situació del Pare Ferreira (Liam Neeson) al Japó. Valignano informa que li ha arribat una carta on s’assegura que Ferreira ha apostatat i que viu com una persona nascuda al mateix país. Rodrigues i Garrpe viatjaran al país asiàtic i hi entraran gràcies a l’ajuda de Kichijiro (Yôsuke Kubozuka), un japonès amb una fe ambigua.

La fotografia de Rodrigo Prieto a part de mostrar-nos els bonics paisatges de Taiwan (tot i que l’acció se situa al Japó), sap jugar molt bé amb la llum i la foscor en què viuen els protagonistes. De l’esperança del principi fins a la foscor i l’obscuritat en què acaben vivint les seves creences.

El so dissenyat  per Philip Stockton  ens fa sentir el soroll del silenci: la solitud  només acompanyada dels sons de la natura.

Andrew Garfield construeix un germà Rodrigues que evoluciona durant la pel·lícula, de les conviccions del principi fins a la resignació del final. Yôsuke Kubozuka com a Kichijiro  fa una gran actuació en un personatge d’una gran ambigüitat moral i religiosa que sembla simple al principi, però que n’acabem descobrint tota la complexitat interior. Liam Neeson fa una interpretació molt plana com a Pare Ferreira.

El director ha explicat en una entrevista que la pel·lícula  ens parla sobre “La  creença, la fe, i de com la manera en què viu la  fe el protagonista afecta  les persones que l’envolten”.  I precisament, aquest és el missatge del film: que tothom viu  l’espiritualitat a la seva manera. Una molt bona obra de Scorsese  que tanca de manera brillant la seva trilogia de la fe formada per  La última tentación de Cristo (The Last Tempetion of Christ) (1988) i Kundun (1997) amb una reflexió final sobre la fe i la religió.

Un pensament a “Silencio (Silence)

  1. Retroenllaç: Silencio (Silence) (2016) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.