La llegada (Arrival)

La (in)comunicació

cartell/imbd.com

Denis Villeneuve dirigeix aquesta pel·lícula basada en un conte de Ted Chiang, “Story of Your Life”.  Es basa en la història de l’arribada dels extraterrestres a la Terra, amb naus estacionades en tots els continents. La  lingüista Louise Banks i el científic Ian Donnelly hauran de descobrir si volen envair la Terra o ser amics dels humans. Un molt bon film que ens parla de la incomunicació en el món actual i de la importància de les paraules, del diferent significat que poden tenir en cada llengua i en cada persona.  Però a part del tema del llenguatge, també ens parla sobre la relativitat del temps i sobre com la nostra visió dels temps afecta  les nostres relacions. El problema de la pel·lícula és que té un guió que juga d’una manera confusa amb el món oníric, el present, el passat i el futur.

Denis Villeneuve és un director que ha realitzat pel·lícules com Enemy (2013), Presoners (Prisioners) (2013). Ara porta al cinema el conte de Ted Chiang, “Story of Your Life “. El director ha explicat que el que li va interessar de la història van ser les “reaccions humanes enfront dels alienígenes“. Unes reaccions de tota mena davant d’allò que s’escapa al nostre raonament i també de qualsevol persona o cosa que surti dels nostres criteris de normalitat.

El film comença quan uns extraterrestres (uns heptàpods) arriben a la Terra.  Les seves naus es reparteixen per tot el món.  Ningú no sap quina és la raó de la visita. Per descobrir-ho l’exèrcit dels Estats Units,  amb el seu coronel Weber (Forest Whitaker) decideixen contractar  la lingüista Louise Banks (Amy Adams) i el científic Ian Donnelly (Jeremy Renner).

La banda sonora acompanya, perfectament, tots els moments clau de la pel·lícula amb l’ajuda impagable del so executat per Sylvain Bellemare. Un so que excel·leix en les escenes de les naus espacials.

La fotografia de Bradford Young ens transporta al món oníric de les imatges que passen pel cap de la protagonista. A més a més, sap combinar perfectament els moments més foscos de la narració amb els més alegres.

Amy Adams com a Louise Banks fa una actuació excepcional i porta el pes de la pel·lícula. Jeremy Renner està correcte en el seu paper d’Ian Donnelly. Cal destacar la de Forest Whitaker com a coronel Weber.

El director ha afirmat, sorprenentment, en una entrevista que la pel·lícula “parla molt poc sobre el llenguatge i la forma de disseccionar amb precisió un idioma estranger. És més una pel·lícula sobre la comunicació a través de la intuïció i el llenguatge de la intuïció.” Tot i això, el missatge final del film és que l’arma més poderosa que tenim els humans és el llenguatge que, tanmateix, mal utilitzat, pot ser una font de problemes de comunicació. També ens pretén fer reflexionar sobre el temps i la relativitat del pas dels temps, segons les nostres circumstàncies. La narració resulta confusa en aquest joc sobre el present, el passat i el futur, que se’ns presenten indestriables. Tot i això, es tracta d’una molt bona obra.

Advertisement