El ciudadano ilustre

Retorn al passat

unciudadanoilustrecartelllimbd
cartell/imbd.com

Mariano Cohn i Gastón Duprat dirigeixen aquesta pel·lícula sobre un escriptor argentí Premi Nobel de Literatura que torna  després de quaranta anys d’absència a la seva població natal, Salas. Allà viurà totes les cares de l’èxit: els múltiples i pomposos homenatges, però també sentiments com l’enveja, o fins i tot, l’odi.  Un film que ens parla de molts temes, com ara la relació entre l’artista i la seva obra, la fama o el concepte d’art en un món com el del segle XXI. En tot moment contraposant una cultura tancada i rural, com l’Argentina metaforitzada a través de Salas, amb una cultura més  universal com la què representa un escriptor guanyador del Premi Nobel. Una molt bona pel·lícula amb una gran dosi d’ironia, en què la història va perdent força a mesura que avança la narració.

Mariano Cohn i Gastón Duprat són dos directors argentins que, junts, han realitzat films com ara  Yo Presidente (2006) o El artista (2008) o El hombre de al lado (2009). El ciudadano ilustre  ha estat triada per l’Argentina per representar el país en els Oscars. Tot i que es tracta d’un “retrat del país, amb les seves parts positives i les seves parts negatives” segons han explicat els mateixos directors. Un retrat gens condescendent amb la societat argentina.

El film explica com Daniel Mantovani (Oscar Martínez) torna a la seva Salas natal després de guanyar el Premi Nobel de Literatura. Allà rebrà tota mena d’homenatges, però, de seguida, serà acusat d’ensenyar internacionalment les vergonyes del poble a través de les seves obres. Allà es retrobarà amb el seu millor amic, Antonio (Dady Brieva) i la seva dona Irene (Andrea Figueiro), amb qui havia mantingut, de jove, una relació.

Oscar Martínez fa una gran interpretació com a Daniel Mantovani i sap portar el pes de la narració.  Andrea Figueiro està bé en el seu paper d’Irene.  Belén Chavame, com a Júlia, sap donar al personatge el toc de sensualitat que requereix. També cal assenyalar la presència de la catalana Nora Navas en el paper de secretària de l’escriptor.

Els directors han explicat en una entrevista que aquesta pel·lícula “està rodada des del punt de vista del protagonista, un artista. Aquest és el punt de vista d’un artista: algú que està observant la realitat amb una manera de veure el món i actua davant d’aquestes circumstàncies”. I aquest és el concepte de l’art que defensa la pel·lícula, en contraposició a un art més institucionalitzat. També ens parla sobre com  tot el que envolta l’artista influeix en la seva creació. A més a més, ens mostra com ningú no és profeta a la seva terra i com sovint l’obra local es menysprea pel sol fet de ser propera. En conclusió, una bona obra, que va de més a menys,  amb tocs irònics i que és  un retrat molt dur d’una Argentina que no sap valorar els seus genis, des del Papa fins a Messi o un escriptor que acaba de guanyar un Nobel.

Un pensament a “El ciudadano ilustre

  1. Retroenllaç: …El ciudadano ilustre (2016) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.