La chica del tren (The Girl on the Train)

Perduda en l’obsessió

thegirlonthetrainposter1
cartell/imbd.com

Tate Taylor dirigeix l’adaptació del best-seller amb el mateix títol de Paula Hawkins. El film explica la història de Rachel, una dona  alcohòlica obsessionada amb el seu exmarit, que cada dia agafa el tren només per observar a través de la finestra  què passa a la seva excasa i a la dels seus veïns. Uns veïns que per a la protagonista simbolitzen la parella perfecta, fins que un dia veu com la dona s’abraça a un altre  home.  Un dia aquesta veïna desapareix i tothom sospita de Rachel a causa del seu estrany comportament. La història està  explicada des de tres de punts de vista: el de la protagonista, el de la dona amb qui viu el seu exmarit i el de la veïna. Un  material que no està prou ben explotat, amb uns salts temporals que maregen l’espectador i on alguns aspectes de la narració no s’expliquen prou bé. Un film poc convincent que millora en la seva part final.

Tate Taylor és  actor, director i guionista. Ha participat com a intèrpret en films com Breakin’s All the rules (2004) o Wannabe (2005).  A més a més, ha realitzat pel·lícules com Pretty Ugle People (2008) o Criadas y señoras  (The Help) (2011).  Ara porta a la pantalla  gran, la novel·la de Paula Hawkins, “The Girl on the Train”. El director ha explicat que es va sentir atret per  la novel·la: “Em van encantar aquestes tres dones i els temes que es tractaven”. Uns temes  que podrien haver donat més joc.

La pel·lícula explica la història de  Rachel (Emily Blunt),  una dona deprimida i alcoholitzada que, després de separar-se del seu marit Tom (Justin Theroux), té l’obsessió d’agafar cada dia el tren cap a Manhattan per observar a través de la finestra  la vida que porta  el seu excònjuge amb la seva actual parella, Anna (Rebecca Ferguson). Però, sobretot es fixa a través de la finestra del tren en uns veïns que considera que tenen la vida ideal: Megan (Haley Bennet) i Scott (Luke Evans), a qui  anomena en els seus pensaments Jess i Jackson. Fins que descobreix que Megan enganya Scott amb un altre home… Un dia Megan desapareix i tothom sospita de Rachel.  La història està explicada des dels punts de vista de Rachel, Megan i Anna.

La fotografia de Charlotte Bruus Christensen és bona. Com a espectador acabes vivint en el món obsessiu i depressiu de la protagonista.  En canvi, el muntatge de Michael McCusker i Andrew Buckland falla en intentar donar-li un toc postmodernista al film, tant en els múltiples punts de vista com, sobretot, en els salts temporals que arriben a marejar  l’espectador.

Emily Blunt com a Rachel porta el pes de la pel·lícula amb una magnífica interpretació. Justin Theroux com a Tom fa una actuació correcta en el seu paper d’exmarit.  Rebecca Ferguson  com a Anna i Haley Bennet com a Megan estan a un bon nivell en els seus papers. També cal assenyalar la presència de Lisa Kudrow en el paper de Martha, exdona del cap de Tom,  que no surt en la novel·la i que és un personatge afegit en la narració, que té un paper clau en la història.

El director ha confessat en una entrevista aquesta pel·lícula “va ser realment feta  a la sala de muntatge(…) Va haver-hi unes grans dosis d’experimentació”. Uns experiments excessius i mal muntats que porten a la  confusió a l’espectador entre salts en els temps i canvis sobtats de punt de vista.  En conclusió, un film que millora en la seva part final, però que no aprofita el bon material de la novel·la en què es basa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.