El porvenir (L’avenir) (Things to come)

Vida i Pensament

cartellimbdavanir
cartell/imbd.com

Mia Hansen-Løve dirigeix aquest film sobre una professora de filosofia madura que es troba en un moment clau de la seva vida: el seu marit la  deixa, l’editorial li vol modificar els llibres que té publicats  i la seva mare té signes clars de demència. El film ens parla de com, actualment, el pensament està condicionat per l’eix esquerra-dreta i sovint es mostra incapaç de veure o de voler veure la complexitat dels elements que analitza. El film acaba sent una petita gran obra d’art  sobre la vida i sobre com afrontem el futur quan les coses es torcen.

Mia Hansen-Løve és una jove directora francesa que ha escrit i dirigit  pel·lícules com  El padre de mis hijos (Le père de mes enfants) (2009), Goodbye First Love  (Un amour de jeunesse) (2011) o Eden: Lost in Music (2014). Ara ens parla de filosofia en aquest nou film, L’avenir.  La directora ha recordat que va créixer en “un apartament que estava ple de llibres de filosofia, en el qual hi havia  les obres de Nietzsche, Kant (…)”. Precisament tota la pel·lícula transmet l’amor de la directora cap a la filosofia.

La pel·lícula ens mostra la vida de la professora de filosofia Nathalie Chausex (Isabelle Huppert). Aquesta professora es troba en un moment clau de la seva vida: el seu home Heinz (André Marcon)  té una amant i es vol divorciar, l’editorial li vol retocar els seus llibres publicats per fer-los adequats al públic modern i  la seva mare, Yvette (Edith Scob) pateix principis de demència. Mentrestant ajudarà el seu exalumne Fabien (Roman Kolinka) en el seu nou assaig filosòfic.

La fotografia de  Denis Lenoir és  extremadament delicada. Amb un petit detall ens mostra el moment que viuen els personatges durant la narració.

La banda sonora d’Alex North reflecteix els sentiments, sovint melancòlics, de la protagonista. Però aquests sentiments també es podria dir que transmeten una certa nostàlgia cap a temps passats on existien intel·lectuals amb gran altura de mires quan la filosofia era prèvia al posicionament polític.

Isabelle Huppert construeix un extraordinari personatge amb aquesta professora de filosofia. André Marcon fa un bon paper com a marit. Roman Kolinka sap dibuixar-nos amb la seva interpretació certs joves intel·lectuals d’avui en dia amb les seves virtuts i els seus defectes.

La directora ha recordat en una entrevista un dels motius pel qual va fer aquest film: “Estem una època en què és important defensar el pensament”. Precisament, aquesta obra serveix per reivindicar el pensament amb majúscules en un moment, que tal  com bé analitza el film es va empetitint. Un film, però que no només ens convida a reflexionar sobre la filosofia en el món actual, sinó que també esdevé un excel·lent tractat sobre l’educació i les relacions humanes. Una pel·lícula rodada amb una extraordinària sensibilitat i amb gairebé cap moment  intranscendent, on  fins i tot els silencis ens diuen moltes coses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.