Les fotografies velles de Mr Burton
Tim Burton porta al cinema el best-seller de Ransom Riggs amb el mateix títol. Aquesta història comença arran de la mort de l’avi de Jake, el protagonista. Aquest sempre li explicava, a través de fotos velles, com l’any 1943 quan era soldat durant la Segona Guerra Mundial les circumstàncies el van portar a un orfenat per a nens peculiars. Jake es posarà a investigar aquest lloc, això el portarà fins al País de Gal·les de 1943 i a conèixer la casa de Miss Peregrine i els seus habitants. Un film amb la firma inconfusible del director amb tocs, a vegades, massa fantàstics fins i tot per a Tim Burton.
Tim Burton és un director que, aquests últims anys, ha realitzat films com ara Sombras tenebrosas (Dark Shadows (2012) o Big Eyes (2014). Ara porta a la pantalla gran el best-seller de Ransom Riggs, “Miss Peregrine’s Home for Peculiar Children”. El director ha explicat recentment què és el que li va cridar l’atenció d’aquest llibre: “La forma en què construeix una història al voltant de fotografies velles era molt intel·ligent“. I precisament un dels objectes que són claus en el film són aquestes fotografies misterioses de l’avi del protagonista, que són les que engeguen la història.
Jake (Asa Butterfield) surt de la feina per anar a veure el seu avi Abraham Portman (Terence Stamp), a qui troba a punt de morir, en estranyes circumstàncies. Les seves últimes paraules fan referència a un lloc que va descobrir l’any 1943 quan era militar durant la Segona Guerra Mundial, al País de Gal·les. Un lloc habitat per nens peculiars: l’orfenat de la senyora Peregrine (Eva Green).
La fotografia de Bruno Delbonnel conté referències explícites i implícites a films que han marcat la història del cinema fantàstic. Per citar-ne algunes, La Mòmia (The Mummy) (1999) o La família Addams (The Addams Family) (1991), entre moltes d’altres. També cal destacar els títols de crèdit de la pel·lícula per la seva originalitat.
La música de Mike Higham i Matthew Margeson ajuda a crear l’ambient peculiar de la pel·lícula. Un film ple de monstres de tota mena ben reflectits durant cada fotograma.
Asa Butterfield aconsegueix mostrar tots els sentiments del protagonista. Eva Green està excel·lent com a senyora Peregrine. En canvi, Samuel L. Jackson com a Barron, l’antagonista cau massa en la caricatura. També cal destacar la bona interpretació d’Ella Purnell com a Emma Bloom, una de les nenes de l’orfenat de la senyora Peregrine.
Tim Burton ha explicat en una entrevista el missatge que transmet la història: “Una de les coses que em va encantar de la història és que crec que molts de nosaltres som rars o peculiars“. I en aquesta pel·lícula veiem totes les peculiaritats que té el director nord-americà, a vegades fins i tot amb excés. A més a més, ens mostra l’amor que té Tim Burton cap a certs films fantàstics que, d’alguna manera, són les seves fotografies velles. Unes fotografies que mira amb la mateixa nostàlgia que l’avi del protagonista mirava les seves. Un bon film amb un ritme molt alt i amb totes les virtuts i els defectes de la filmografia de Burton.
citizenjoel 