Cant a la llibertat
Gary Ross dirigeix aquest film que reivindica la figura històrica de Newton Knight, un soldat de l’exèrcit del Sud durant la Guerra Civil dels Estats Units fins que va decidir desertar l’any 1862. Va tornar a la seva regió natal, Jones (Mississipí) i va crear un estat lliure juntament amb altres fugitius de la guerra i esclaus alliberats. A més a més, es va aparellar amb una d’aquestes esclaves. Això va provocar que un dels seus descendents, Davis Knight no pogués casar-se amb una noia blanca i portés al cas a judici ja en ple segle XX i vuitanta-cinc anys després del començament de l’acció. Una molt bona pel·lícula i un excel·lent document sobre la Guerra Civil Americana i la posterior Reconstrucció, però també representa molt més: un cantant a llibertat i contra el racisme i tota forma d’esclavisme.
El director Gary Ross destaca per la seva trajectòria com a guionista de pel·lícules com ara Big (1988), Pleasantville (1998). Ha dirigit films com Seabscuit.La llegenda de Seabiscuit (2003) o Els Jocs de la Fam (The Hunger Games) (2012), de la qual també va escriure el guió. Ara, i després de deu anys de treballar l’argument, porta al cinema la història de l’Estat Lliure de Jones i del seu principal impulsor, Newton Knight. El director ha definit aquest home com “un tipus que anava a contracorrent en el seu temps. (…) Hi ha molt valor en allò que va fer Newton Knight, gairebé sembla suïcida.” I més, si tenim en compte el lloc on va intentar protagonitzar la revolució, el sud dels Estats Units.
Newton Knight (Matthew McConaughey) era un soldat de l’exèrcit del sud dels Estats Units durant la Guerra Civil el 1862. Va decidir desertar i tornar a la seva regió de Jones. Allà, juntament amb altres desertors i alguns esclaus alliberats, van crear l’Estat Lliure de Jones. A més a més, va tenir una relació amb una d’aquestes esclaves, Rachel (Gugu Mbatha-Raw). Paral·lelament, la pel·lícula ens explica el judici que va patir Davis Knight (Brian Lee Franklin), descendent de Newton, a qui la justícia de Mississipí volia impedir casar-se amb una noia blanca pel fet de portar sang negra a les seves venes.
La fotografia de Benoît Delhomme és un dels punts més destacats del film. Ens mostra l’horror de la guerra, però també la misèria en què vivien en el dia a dia els americans d’aquell temps. A més a més, el muntatge de Pamela Martin i Juliette Welfling sap combinar perfectament la narració del film amb imatges reals.
La banda sonora de Nicholas Britell ajuda a donar continuïtat a la narració. En els moments en què hi ha buits temporals en la història, la música ens ajuda a entendre com van ser aquells anys que no veiem a la pantalla.
Matthew McConaughey fa una actuació extraordinària com Newton Knight mostrant tots els matisos del personatge. Gugu Mbatha-Raw està correcta com a Rachel. També cal destacar la bona interpretació de Mahershala Ali com a Moses, un dels esclaus alliberats. En canvi, Brian Lee Franklin no està convincent en el seu paper de Davis Knight.
El director ha explicat en una entrevista perquè va decidir incloure el judici que va passar vuitanta-cinc anys després de l’acció principal en el film: “El judici és també a la història per demostrar que molts d’aquests problemes no es van acabar, i que continuaven presents, fins i tot un segle més tard.” Aquest moment també serveix per demostrar-nos que la lluita de Newton Knight encara continua vigent avui en dia: el pacifisme encara no ha aconseguit triomfar i l’odi racial continua als Estats Units. Una molt bona pel·lícula que idealitza un pèl massa Newton Knight, però que sap reflectir l’ambient de les èpoques en què transcorre l’acció.
citizenjoel 