Viatge als orígens
Justin Lin dirigeix aquest film de la saga Star Trek coincidint amb el 50è aniversari de l’emissió del primer capítol de la sèrie de televisió. En aquesta nova entrega, la nau Enterprise, amb el capità Kirk, inicia una nova expedició per rescatar la nau i la tripulació de Kalara, atrapada en el planeta Altamid. El film recupera l’esperit de la saga amb les seves constants picades d’ullet a tot l’univers de Star Trek i a grans films mítics de la ciència-ficció. La pel·lícula té un bon nivell, amb una primera part fluixa, però una segona part que resulta brillant.
Justin Lin és un director taiwanès-americà conegut per fer alguna de les pel·lícules de la saga The Fast and The Furious. Ara, dirigeix aquest nou film de la saga Star Trek, amb J.J. Abrams com a productor i amb la col·laboració de Simon Pegg, com a guionista i actor que interpreta el personatge de Montgomery Scott en aquesta pel·lícula. El director ha manifestat que els seus objectius a l’hora de portar-la a terme eren “explorar totes les relacions que hi ha entre els tripulants de l’Enterprise (…) Al mateix temps, en el 50è aniversari de Star Trek. Creia que era important explicar per què la Federació, la Flota i Star Trek són especials“. Tota la narració desprèn aquesta visió nostàlgica.
El film comença quan la nau Enterprise amb el capità James T. Kirk (Chris Paine), el comandant Spock (Zachary Quinto) i la seva tripulació incien una nova expedició cap al planeta Altamid per rescatar la nau de Kalara i el seu equip. En aquest viatge s’hauran d’enfrontar a uns atacs imprevistos…
La banda sonora de Michael Giacchino és un dels punts clau de la pel·lícula. Aconsegueix fer la sensació de continuïtat respecte a les altres entregues de la saga.
La fotografia de Stephen F.Windon ens transporta al món de Star Trek. Un món on, a més a més, s’hi afegeixen referències constants explícites o implícites a clàssics de la ciència-ficció i, fins i tot, a altres films de la saga.
Chris Paine fa una bona actuació com a capità James T. Kirk. Zachary Quinto construeix un Spock molt convincent i demostra una gran química amb Karl Urban que interpreta el doctor McCoy, una de les “parelles” del film i que recupera el seu etern debat entre ciència i espiritualitat. Idris Elba va de menys a més com a Krall, l’antagonista de la pel·lícula. També cal assenyalar que es tracta de l’últim film d’Anton Yelchin que fa de Chekov, qui va morir poc després d’acabar el film.
El director ha explicat en una entrevista que una de les seves preocupacions era la construcció del dolent del film: “Volia que el personatge tingués un pensament i un punt de vista molt específic i vàlid. I volia crear alguna cosa que posés en dubte, i també d’una manera vàlida, la filosofia de la Federació”. Un personatge del qual en descobrim la complexitat a mesura que avança la narració. El guió, sobretot a la segona part, esdevé una autèntica celebració en forma d’homenatge a tots l’univers de Star Trek i a alguns films mítics de la ciència-ficció. Una pel·lícula, però que no s’entendria sense la figura de J.J. Abrams, el productor. En tot el film es nota la seva firma, sigui en detalls com el càsting o en determinats moments del guió. En conclusió, una obra que recupera l’esperit de la sèrie Star Trek, en què després d’una primera part fluixa, brilla en la segona part del film.
citizenjoel 