Infierno azul (The Shallows)

Un infern d’estiu

cartelltheshallows
cartell/imbd.com

Jaume Collet-Serra dirigeix aquest thriller sobre una noia que ha de sobreviure en una illeta amb el perill de ser atacada per un tauró. L’acció comença quan la noia està de vacances fent surf en una platja misteriosa a Mèxic. De cop, es veu sorpresa per l’animal i s’haurà de refugiar en una illeta i intentar trobar el moment i la manera per tornar a la platja. Al film li falta una dosi més gran d’emoció i en alguns moments la narració és molt previsible.

Jaume Collet-Serra és un director català que viu als Estats Units des de fa molts anys. Allà ha fet films com L’òrfena (The Orphan) (2009) o   Una nit per sobreviure (Run All Night) (2015). Ara realitza una pel·lícula sobre un tauró que ataca a diverses persones. Tanmateix, el cineasta ha defensat que no es tracta d’una pel·lícula que es pugui emmarcar en aquest subgènere que va iniciar Spielberg amb Tibuón (Jaws) (1975), sinó d’un film sobre la “supervivència”. Una història que ens intenta mostrar la capacitat de resistència d’una persona en una situació límit. El títol original és The Shallows (aigües poc profundes), curiosament traduït a l’espanyol com Infierno Azul.

El film explica com Nancy (Blake Lively) va de viatge a Mèxic. Un dia decideix anar a una platja de difícil accés i d’aspecte paradisíac. Allà un tauró l’atacarà i haurà de protegir-se en una illeta pròxima i d’esperar el moment adequat per nedar aprofitant alguna distracció de l’animal.

La fotografia de Flavio Labiano aconsegueix mostrar-nos l’alt grau de patiment de la protagonista. A més a més, sap reflectir la duresa de la situació sense caure en el sensacionalisme.

Blake Lively porta sola tot el pes de la pel·lícula. Tot i això, la seva actuació és irregular. També cal destacar el petit paper en el film de l’actor català Óscar Jaenada.

El director ha explicat en una entrevista que un dels objectius de la narració era que l’espectador “conegués a la persona abans que l’ataquessin perquè, després de l’atac, pogués saber en quina classe de persona s’hauria convertit.” El director aconsegueix aquest objectiu i el film resulta un bon producte de consum d’estiu, però li falta una gran dosi d’emoció i, en alguns moments, el guió és molt previsible.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.