Money Monster

La corrupció com a espectacle

cartellmoneymonster
cartell/imbd.com

Jodie Foster dirigeix aquest film sobre la crisi econòmica. Per fer-ho ens mostra com un presentador d’un famós programa de televisió que dóna consells borsaris a la gent és segrestat en directe. La causa:  en el show  va recomanar invertir en accions d’una empresa que finalment va fer fallida i això va portar el segrestador a la ruïna Una pel·lícula que mostra alguna de les causes i les conseqüències de la crisi econòmica, però també ens parla d’un món molt enganxat a les xarxes socials i poc conscient que sovint frivolitzen qualsevol notícia. Sigui un atracament o un escàndol de corrupció majúscul, tot acaba convertint-se només en un espectacle. Tot i això, el guió és irregular i el film no aconsegueix mantenir el ritme.

Jordie Foster és coneguda per la seva llarga trajectòria com a actriu. Tot i això, ha dirigit films com El petit Tate (Little Man Tate) (1991) o El castor (The Beaver) (2011). Ara realitza aquest film sobre la crisi econòmica, però que també parla sobre els temps moderns i de la immediatesa de les xarxes socials. Tal com ha afirmat la directora en una entrevista la pel·lícula  “simplement reflecteix el nostre temps, en termes de la nostra relació amb la tecnologia.” I això es veu clarament quan el film és capaç de mostrar-nos també la mirada dels espectadors que veuen el segrest en directe.

La pel·lícula comença amb el que sembla ser un dia normal en el programa Money Monster presentat per Lee Gates (George Clooney). Un showman que es dedica a donar consells borsaris. Durant l’emissió en directe, serà sorprès per un segrestador, Kyle Budwell (Jack O’Conell), que l’acusa d’haver-lo arruïnat, ja que seguint els seus consells va comprar accions de l’empresa IBIS. Una empresa que va fer fallida, oficialment, per un problema informàtic.

La fotografia de Matthew Libatique serveix per mostrar-nos com l’actualitat informativa, s’ha acabat convertint en un joc de pantalles. Un joc de pantalles, on molt sovint l’espectador acaba (conscientment o inconscientment) confonent la realitat amb una altra aplicació més per poder-hi jugar.

George Clooney com a Lee Gates  fa una actuació pobra respecte al nivell d’altres treballs. En canvi, en aquesta pel·lícula brilla Julia Roberts com a Patty Fenn, directora del programa. Jack O’Conell està correcte en el seu paper de segrestador.

La directora ha explicat en una entrevista que volia reflectir les causes de la crisi econòmica: “Algú va abusar del sistema per cobdícia. El segrestador només està buscant algú que digui que les coses es van fer malament i que té raó. (…). Està dient: ‘Dóna’m dignitat”.  Un crit no entès enmig d’un món de constant soroll que només veu, al principi, un home segrestant un presentador. De mica en mica, anem descobrint un sistema corrupte, sigui per acció o per omissió,  on les versions oficials es creuen a cegues. Un món incapaç de parar-se a pensar abans de penjar qualsevol contingut a les xarxes socials. Tot s’acaba convertint en un espectacle. En conclusió, un bon film  que no aconsegueix tenir el ritme trepidant que necessitaria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.