El mirall del temps
James Bobin dirigeix l’adaptació de la poc coneguda continuació d'”Alícia al País de les Meravelles”, “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll. Una obra que pretén conservar l’esperit de l’autor, tot i que en canvia completament la narració. En aquesta pel·lícula veiem una Alícia que s’ha fet gran. Després d’un viatge en vaixell per la Xina, torna a Londres. Allà tindrà la sorpresa desagradable que la seva mare ha decidit vendre la nau del seu pare. Un dia, de sobte, troba la papallona Absolem i a través d’un mirall torna a Wonderland. Allà es retrobarà amb el Barreter que està trist perquè enyora la seva família que creu morta. Alícia decideix viatjar al passat robant la Cronosfera (una màquina del temps) a El Temps per salvar la família del seu amic. Una narració que ens convida a aprendre dels errors del passat i a valorar cada instant de felicitat. A la vegada ens mostra com el temps és un poderós mirall del qual podem aprendre. Una bona pel·lícula, però de ritme irregular, que sap conjugar l’esperit de Lewis Carroll amb el món de Tim Burton, director de la primera part i productor d’aquesta segona.
James Bobin és un director que ha realitzat films com Los Muppets (The Muppets) (2011) o Muppets 2: Los más buscados (Muppets Most Wanted)(2014). Ara fa una adaptació lliure de la segona part d'”Alícia al País de les Meravelles”, “Alícia a través del mirall” de Lewis Carroll. El film és la continuació del dirigit per Tim Burton d‘Alicia en el país de las maravillas (Alice in the Wonderland) (2010). El director ha explicat que “volia fer una història més lleugera. Però, sempre respectant l’esperit de la història de Lewis Carroll.” I el respecta jugant amb l’imaginari que es desprèn de tota la narració sobre la vida d’Alícia.
Alícia (Mia Wasikowska) torna a Londres després d’un llarg viatge per la Xina. Es trobarà amb una desagradable sorpresa: la seva mare, Helen (Lindsay Duncan) ha pactat amb Hamish (Leo Bill) la venda del vaixell del seu pare per evitar la ruïna familiar. Alícia segueix la papallona Absolem i torna a Wonderland. Allà haurà d’ajudar el seu amic, el Barreter (Johnny Depp) que està trist des que la seva la família va desaparèixer. Alícia decideix anar al passat per intentar salvar els parents del seu amic. Per fer-ho haurà de robar la Cronosfera (una màquina del temps) al Temps (Sacha Baron Cohen).
La fotografia de Stuart Dryburgh construeix el món absurd en què passa l’acció. Cada fotograma té un punt surrealista que lliga amb el to de la narració.
La banda sonora de Danny Elfman li dóna un aire màgic. També s’adapta als diferents moments de la pel·lícula des del drama fins a la comèdia.
Mia Wasikowska ja s’ha fet seva aquesta Alícia. En aquest film, a més a més, sap mostrar-nos el procés de maduresa del personatge. Johnny Depp com a Barreter no resulta convincent i està per sota del nivell esperat. Helena Bonham Carter com a Iracebeth i Anne Hathaway com a Mirana fan una bona interpretació. Però, si hi ha una actuació que mereix una menció especial és la de Sacha Baron Cohen en el seu paper del Temps. Construeix un personatge a partir d’un concepte immaterial sense caure en la caricatura.
El director ha explicat en una entrevista perquè va decidir crear aquest personatge del Temps.” El temps existeix com una persona, i és molest. És una idea molt de Lewis Carroll. I vaig pensar que és un tipus de personatge de Lewis Carroll, tot i que no surt en cap dels seus llibres com a tal personatge“. I això es demostra en la narració perquè aconsegueix que no sembli un element extern a la història. Una història amb un missatge molt potent sobre la importància de valorar cada moment de felicitat. Un bon film, amb moments irregulars, però que conjumina l’estil de Lewis Carroll amb l’univers de Tim Burton.
citizenjoel 