Madame Marguerite

Una cantant d’òpera surrealista

cartellmargerite
cartell/imbd.com

Xavier Giannoli dirigeix aquest film sobre una dona rica obsessionada a ser cantant d’òpera sense ser conscient que desafinava molt. Una marquesa francesa del París dels anys vint que al principi només actuava davant dels seus cercles més íntims. Però, un periodista la va descobrir i li  va dir que estava preparada per pujar als escenaris més importants de la capital francesa. L’acció transcorre finalitzada la Primera Guerra Mundial, quan l’art està vivint una revolució brutal amb les avantguardes, com ara el dadaisme. La pel·lícula ens mostra un moment de la història,  on es comença a banalitzar el concepte d'”art” i es debat profundament sobre què significa aquesta paraula. També com la hipocresia social s’imposa per mantenir les formes i no perdre les amistats considerades valuoses. Un bon film, amb tocs surrealistes, que vol tocar massa temes i això l’acaba distraient de la història central.

Xavier Giannoli és un director francès que ha realitzat films com Eager Bodies  (Les Corps impatients) (2003) o Chanson d’amour (Quand j’étais chanteur) (2006). Ara s’inspira en el personatge  real  de Florence Foster Jenkins per escriure aquesta obra.  Va triar aquesta perquè trobava “sorprenent” el fet que fos “una dona rica obsessionada amb el cant d’òpera que desafinava” i que se l’imaginava “cantant davant d’una gran multitud”. I així construeix aquest nou personatge sorgit, en molts detalls, de la seva imaginació: Madame Marguerite.

Madame Marguerite (Catherine Frot) és una aristòcrata francesa que canta òpera pels seus cercles més íntims. Sempre desafina i el seu marit George Dumont (André Marcon) se n’avergonyeix i no sap com dir-li la veritat. La situació es complica quan el periodista Diego (Théo Cholbi) i el seu company, l’artista Kyril Von Priest (Aubert Fenoy) la descobreixen. Aquest últim farà una crònica elogiant les actuacions de Marguerite.

La fotografia de Glynn Speeckaert ens transporta al context històric on se situa l’acció: L’any 1920, al principi dels anomenats feliços anys vint, un període entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, quan l’art també vivia una època convulsa amb el naixement de les avantguardes com ara el dadaisme.

La banda sonora de Ronan Mailard es converteix en una altra protagonista de la pel·lícula, i no tan sols perquè el personatge principal canti. Les lletres i les òperes triades ens expliquen alguna trama de la història o  la relació entre els personatges.

Catherine Frot en té prou amb una mirada per mostrar-nos tots els traumes interns que arrossega la protagonista. André Marcon fa una bona interpretació com a marit de Marguerite. Aubert Fenoy com a Kyril construeix perfectament un personatge que representa el nihilisme artístic de l’època.  Christa Teret com a Hazel, una cantant professional, sap transmetre la mirada innocent  cap a la protagonista i és l’única de fora dels cercles familiars que creu que se li ha de dir la veritat. Michael Fau fa una magnífica actuació com el famós cantant Atos Pezzini.

El director ha donat en una entrevista la seva visió sobre l’origen dels problemes amb la veu de la protagonista: “darrere el problema de la seva veu, hi ha el problema d’una dona: la necessitat d’amor, la necessitat de llibertat, d’art, de sexe, de tot”.  Uns problemes que la pel·lícula explica sense embuts, però que situa en el context de l’època en què passa l’acció. Un bon film, amb tocs surrealistes, però que acaba perdent-se en voler tractar més d’un tema, i  no centrar-se en la trama principal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.