Ave,César! (Hail, Caesar!)

Un Hollywood decadent

hailcaesarimbd
cartell/imbd.com

Els germans Coen escriuen i dirigeixen aquesta pel·lícula sobre el Hollywood dels anys cinquanta. Un relat de ficció que explica les aventures del productor Eddie Mannix, que es troba que l’estrella del seu últim gran pèplum és segrestada. Un film que volent ensenyar algunes de les misèries que passaven en el Hollywood dels anys cinquanta, acaba reflectint el pitjor d’un cert cinema comercial nord-americà: unes escenes molt forçades i unes referències, en alguns casos massa subtils, a altres films. Una obra que tot i això, té alguns bons gags, i que desprèn un aire nostàlgic per als amants del cinema.

Els germans Coen han dirigit pel·lícules com El gran Lebowski (The Big Lebowski) (1998), No es país para viejos (No country for Old Men) (2007) o Inside Llewin Davis (2013). Ara, tractant el Hollywood dels anys cinquanta des de la perspectiva del productor Eddie Mannix. Hi va haver un productor amb el mateix nom, però segons els germans Coen només li van manllevar el nom. Un personatge que dibuixen, a diferència del què es diu sobre el vertader, com un bon home enmig de la selva que era el Hollywood d’aquells anys.

El film ens mostra el dia a dia del productor Eddie Mannix (Josch Brolin) que supervisa diversos  films amb un gran pressupost. Un d’aquests films és Hail,Caesar, protagonitzat per l’actor Baird Whitlock (George Clooney), que serà segrestat per una organització anomenada “El futur”, una curiosa cèl·lula comunista en temps de la Guerra Freda. En paral·lel, intentarà fer progressar la carrera del prometedor actor Hobie Doyle (Alden Ehrenreich) que ha de passar d’actuar en  pel·lícules de l’oest a protagonitzar un drama dirigit pel prestigiós director, Laurence Laurenzt (Ralph Fiennes).  A més a més, haurà de trobar un marit per l’actriu DeeAnna Moran (Scarlett Johansson). Tot això, mentre juga amb la informació que publiquen les bessones Tracker (Tilda Swinton).

La banda sonora de Carter Burwell podria haver ajudat els espectadors a captar més les múltiples referències als clàssics dels anys cinquanta, i anteriors, que conté el film. Però, no acaba de funcionar la combinació de música pensada per a gags amb la música que podria haver homenatjat millor els films que citen els germans Coen.

La fotografia de Roger Dearkins vol que l’espectador viatgi  a través de les imatges pels principals films del Hollywood dels anys cinquanta. Tot i que, a aquest fet no se li dóna prou joc.

Totes les estrelles del film des de Geoerge Clooney fins a Ralph Fiennes estan per sota del seu nivell habitual. Excepte una, Josh Brolin que fa una de les millors interpretacions de la seva carrera.

Els germans Coen han definit en una entrevista aquella època de Hollywood com “la part més decadent i sense inspiració de la història de Hollywood, a la qual som molt aficionats”. Una afició que es nota en la profunda admiració cap aquell cinema i aquelles grans superproduccions que aconseguien espectaculars efectes especials sense la tecnologia que tenim avui  dia. Un film, però, que també mostra les misèries d’aquest barri de Los Angeles, amb actors sobrevalorats i amb gent disposada a fer qualsevol cosa per aconseguir un paper. Una època decadent que mostra el film, alhora que mostra alguns dels defectes de l’actual Hollywood: un cinema comercial que es pretén intel·lectual, però només té bons moments i que, a vegades, es perd en la seva recerca de l’espectacularitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.