Una veritat incòmoda
Peter Landesman porta al cinema la història del doctor Bennet Omalu, un metge forense que va descriure un trastorn neurològic que patien alguns exjugadors de futbol americà de la NFL (Nation Football League). Aquest descobriment li va comportar molts problemes a causa del poder del lobby de la lliga nord-americana. Un relat que convida a reflexionar sobre com el professionalisme a l’esport porta a tractar els seus practicants com si fossin màquines. Un film que no sap conjugar prou bé els diversos gèneres que conté i això fa que no acabi de ser del tot harmònic, el final resulta massa sobtat. Una pel·lícula en què sobresurt la brillant actuació de Will Smith.
Peter Landesman és un periodista, novel·lista, pintor i director de Nova York. Aquesta és la seva segona pel·lícula després de Parkland (2013). Ara amb Ridley Scott com a productor, i basant-se en un article de Jeanne Marie Laskas, porta a la pantalla gran la història del doctor Bennet Omalu, un metge forense que va descobrir un trastorn neurològic en alguns jugadors de futbol americà. El director ha explicat en una entrevista que “ja havia conegut el doctor Omalu abans de ser famós. I vaig trobar natural fer una pel·lícula de la seva història“. Aquesta coneixença del personatge per part del director es nota en el tractament que li dóna el film.
L’acció comença el 2002 quan el doctor Bennet Omalu (Will Smith) com a metge forense, ha de fer l’autòpsia del cadàver del famós exjugador de futbol americà de la NFL, Mike Webster (David Morse), que havia caigut aparentment en l’alcoholisme. La causa de la mort havia sigut una fallada cardíaca. L’autòpsia va obrir dubtes sobre la vertadera causa de la mort i per això, el doctor Omalu va demanar estudiar el seu cervell. Aquest estudi va mostrar en el cervell de Webster unes lesions semblants a les que patien les persones amb demència o Alzheimer i també els d’alguns boxejadors. El doctor Omalu va presentar aquest trastorn com a encefalopatia traumàtica crònica (CTC). Un metge que havia treballat en equips de l’NFL, el doctor Julian Bailes (Alec Baldwin) li va confirmar que feia temps que havia detectat problemes neurològics en molts exjugadors i que estava disposat a ajudar-lo perquè l’escoltessin.
La fotografia de Salvatore Totino se centra en com viu tots els fets el protagonista. Però, alhora sap mostrar la duresa del futbol americà i lligar-ho amb tots els efectes que té sobre la persona que el practica, especialment sobre el seu cervell.
Will Smith fa una de les millors interpretacions de la seva carrera com a Bennet Omalu. L’actuació d’Alec Baldwin com a Julian Bailes també és molt bona. Gugu Mbatha-Raw també està en un bon nivell com a Prema, una dona que tindrà un paper important en la vida del protagonista.
El director ha definit en una entrevista com volia tractar el tema de l’impacte que va representar el descobriment del doctor Omalu per al futbol americà i per a la societat en general: “Es tracta d’una cosa seriosa, que és part de la conversa nacional, però la pel·lícula és un relat emocionant i entretingut“. Un relat que no aconsegueix trobar el to perquè, en alguns moments, se centra massa en la investigació purament científica i en les pressions de la NFL. Tanmateix, els dos temes es tanquen de manera massa sobtada, tot i que permeten fer reflexions sobre com, a vegades, els esportistes professionals són tractats com a simples màquines i també sobre el poder dels lobbies en les societats actuals. En conclusió, un bon film amb una actuació estel·lar de Will Smith, això no obstant, amb problemes clars en el ritme narratiu.
citizenjoel 