Spotlight

 

    Periodisme i complicitats

sportlightposter1

Cartell/imbd..com

Thomas McCarthy escriu i dirigeix aquesta pel·lícula realista i crítica sobre el món del periodisme. Per fer-ho explica la història  dels periodistes del Boston Globe que van destapar els primers casos d’abusos a menors a l’Església Catòlica.  Una investigació que els portarà a descobrir una complexa i àmplia teranyina de complicitats que provocaven que tothom mirés cap a un altre costat. També els mitjans callaven, i això el film no ho amaga. Una bona pel·lícula que aconsegueix no idealitzar cap dels personatges i busca les raons d’aquest escàndol i del silenci d’uns mitjans també còmplices que van permetre que continués durant dècades sense que ningú  fes res per aturar-lo.

Thomas McCarthy és un director que ha realitzat films com The visitor (2007) o The Cobbler (2014). Ara explica la història dels reporters del Boston Globe que van descobrir els primers casos d’abusos a menors a l’Església Catòlica a la seva ciutat i van destapar  tot un sistema corrupte amb molta gent que mirava cap a un altre costat. El director irlandès ha volgut aclarir en una entrevista que no estan posant l’Església Catòlica a la foguera, sinó “dient:’Mira, com a totes les institucions fetes per l’home, hi ha problemes, i aquest òbviament n’és un”· Un problema, les dimensions del qual s’han anat sabent al llarg del temps i del qual encara en van sortint notícies de tant en tant.

El film comença quan al Boston Globe, hi va arribar el nou director, Marty Baron (Liev Schreiber) el 2001. En el diari va llegir-hi una columna d’opinió on es parlava d’un cas de pedofília del sacerdot John Geoghan i com un advocat, Michael Garabidian (Stanely Tucci), afirmava que l’arquebisbe de Boston, el Cardenal Law (Len Cariou) ho sabia. A partir d’aquí, el director va encarregar investigar aquest fet a l’equip de reporters del diari encapçalat per Walter Robinson ( Michael Keaton) i amb Michal Rezendes (Mark Ruffalo), Sacha Pffeifer (Rachel McAdams), Ben Bradlee Jr (John Slattery). La seva investigació els va portar a descobrir un complicat entramat de complicitats i silencis amb els cercles de poder de la ciutat implicats. Tot això en una època en què els diaris començaven a tenir la seva versió digital.

La fotografia de Masanabu Takanagui sap ambientar el film en una època moderna com la de la pel·lícula. A més a més, no abusa de les imatges d’arxiu per contextualitzar la història.

Michael Keaton es posa a la pell de Walter Robinson i ens mostra un periodista humà: amb virtuts, defectes i contradiccions.Stanley Tucci com a l’advocat Michael Garabidian en algunes escenes exagera massa el comportament del seu personatge. Rachel McAdams en el seu paper de Sacha  fa una bona actuació. Mark Ruffalo té una actuació més que correcte.

El director ha explicat en una entrevista com volia construir els periodistes, definint-los com herois: “Són encara més heroics per la seva humanitat, a causa dels seus defectes”. Això els converteix en herois de carn i ossos, sotmesos constantment a adversitats, lluitant contra els dimonis interiors i les temptacions de deixar estar la investigació. Una molt bona pel·lícula que és de les poques que mostren els periodistes com a éssers humans que interaccionen en el dia a dia amb els protagonistes de les seves notícies i que s’allunya de la visió èpica sobre el periodisme que ens oferien d’altres pel·lícules.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.