Periodisme i complicitats
Thomas McCarthy escriu i dirigeix aquesta pel·lícula realista i crítica sobre el món del periodisme. Per fer-ho explica la història dels periodistes del Boston Globe que van destapar els primers casos d’abusos a menors a l’Església catòlica. Una investigació que els portarà a descobrir una complexa i àmplia teranyina de complicitats que provocaven que tothom mirés cap a un altre costat. També els mitjans callaven, i això el film no ho amaga. Una bona pel·lícula que aconsegueix no idealitzar cap dels personatges i busca les raons d’aquest escàndol i del silenci d’uns mitjans també còmplices que van permetre que continués durant dècades sense que ningú fes res per aturar-lo.
Thomas McCarthy és un director que ha realitzat films com El visitante (The visitor) (2007) o Con la magia en los zapatos (The Cobbler) (2014). Ara narra la història dels reporters del Boston Globe que van descobrir els primers casos d’abusos a menors a l’Església catòlica a la seva ciutat i van destapar tot un sistema corrupte amb molta gent que mirava cap a un altre costat. El director irlandès ha volgut aclarir en una entrevista que no estan posant l’Església catòlica a la foguera, sinó dient: “‘Mira, com a totes les institucions fetes per l’home, hi ha problemes, i aquest òbviament n’és un‘ “· Un problema, les dimensions del qual s’han anat sabent al llarg del temps i del qual encara en van sortint notícies de tant en tant.
El film comença quan al Boston Globe, hi va arribar el nou director, Marty Baron (Liev Schreiber) el 2001. En el diari va llegir-hi una columna d’opinió on es parlava d’un cas de pedofília del sacerdot John Geoghan i com un advocat, Mitchell Garabedian (Stanley Tucci), afirmava que l’arquebisbe de Boston, el Cardenal Law (Len Cariou) ho sabia. A partir d’aquí, el director va encarregar investigar aquest fet a l’equip de reporters del diari encapçalat per Walter Robinson (Michael Keaton) i amb Michael Rezendes (Mark Ruffalo), Sacha Pfeiffer (Rachel McAdams), Ben Bradlee Jr. (John Slattery). La seva investigació els va portar a descobrir un complicat entramat de complicitats i silencis amb els cercles de poder de la ciutat implicats. Això en una època en què els diaris començaven a tenir la seva versió digital.
La fotografia de Masanobu Takayanagi sap ambientar el film en una època moderna com la de la pel·lícula. A més a més, no abusa de les imatges d’arxiu per contextualitzar la història.
Michael Keaton es posa a la pell de Walter Robinson i ens mostra un periodista humà: amb virtuts, defectes i contradiccions. Stanley Tucci com a l’advocat Mitchell Garabedian en algunes escenes exagera massa el comportament del seu personatge. Rachel McAdams en el seu paper de Sacha fa una bona actuació. Mark Ruffalo com Michael Rezendes té una actuació més que correcte.
El director ha explicat en una entrevista com volia construir els periodistes, definint-los com herois: “Són encara més heroics per la seva humanitat, a causa dels seus defectes“. Això els converteix en herois de carn i ossos, sotmesos constantment a adversitats, lluitant contra els dimonis interiors i les temptacions de deixar estar la investigació. Una molt bona pel·lícula que és de les poques que mostren els periodistes com a éssers humans que interaccionen en el dia a dia amb els protagonistes de les seves notícies i que s’allunya de la visió èpica sobre el periodisme que ens oferien d’altres pel·lícules.
citizenjoel 
Retroenllaç: …Spotlight (2015) | citizenjoel