Macbeth

Diàlegs antics, cine modern

macbethkurzelposter1
cartell/collider.com

Justin Kurzel és l’últim director en portar al cinema el clàssic de William Shakespeare, “Macbeth”.  Aquesta obra, que se situa a Escòcia, explica com el baró de Glamis, Macbeth, es va trobar tres bruixes que li van profetitzar que seria rei i que el seu company d’armes, el general Banquo, tindria descendents que serien reis.  Macbeth ho  va explicar per carta a la seva esposa. Els dos  decidiren fer complir la profecia, matant el rei Duncan. “Macbeth” és considerada tot un exemple per explicar el poder, l’ambició i la bogeria. Un bon film, però, que no acaba de funcionar en combinar un llenguatge cinematogràfic modern que contrasta amb uns diàlegs que intenten ser fidels al text original.

Justin Kurzel és un director australià que va realitzar Los asesinos de Snowtown  (Snowtonwn) (2011). Un film que va ser molt reconegut per la crítica. Ara adapta “Macbeth” de Shakespeare. Una obra de la qual li interessava “l’estrès posttraumàtic” i la idea de mostrar algú que “estava a prop de la bogeria” com és el cas del protagonista.

El film comença quan Macbeth (Michael Fassbender) després de guanyar una important batalla, veu tres bruixes. Aquestes li profetitzen que un dia serà rei i que el seu company i amic, el general Banquo  (Paddy Considine), tindrà descendents que ho seran. De seguida, Macbeth li explica per carta la profecia a la seva dona (Marion Cotillard). Lady Macbeth maquina un pla per matar l’actual monarca, Duncan (David Thewlis), amb l’ajuda del seu marit i així arribar a ocupar el tron. Segons el parer del director: “La idea de representar la profecia i matar Duncan tenia poc a veure amb el poder i l’ambició i molt a veure amb  tractar de salvar-se.” Salvar-se dels seus pecats anteriors i que es deixen intuir durant el film.

La fotografia d’Adam Arkapaw conté un llenguatge cinematogràfic molt modern. Un to gris i fosc on els personatges fins i tot quan parlen es contraposen com en un ring, siguin dos o un conjunt de personatges.

La banda sonora de Jed Kurzel contribueix a enfosquir la pel·lícula: transmet la caiguda a l’infern dels protagonistes i la seva degradació moral.

Michael Fassbender ens mostra la bogeria en la qual cau Macbeth quan es troba atrapat per l’ambició i les ganes tant de tenir poder com de conservar-lo. Marion Cottillard no acaba d’escapar de la dolçor dels personatges que sol interpretar, i no hi posa prou cinisme ni maldat en el seu paper. En canvi, David Thewlis  com a Duncan aconsegueix transmetre la bondat del personatge.

El director ha explicat en una entrevista recent com va decidir crear el món de Mabeth: “Algunes de les decisions que vam prendre es van basar al voltant de la creació d’idees que semblaven encaixar en el món cinematogràfic que estàvem tractant de crear.” Un món cinematogràfic molt modern que no encaixa amb un llenguatge parlat que respecta la llengua original. Una combinació que no acaba de quedar del tot natural i que pot descol·locar més d’un espectador. Malgrat això, és un molt bon film  i una excel·lent obra d’artesania cinematogràfica,  amb una bellesa d’imatges excepcional.

Un pensament a “Macbeth

  1. Retroenllaç: …Macbeth (2015) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.