Star Wars : El despertar de la força (Star Wars: El despertar de la Fuerza )(Star Wars: The Force Awaken)

Retorn als orígens

cartell/starwars.com

La mítica saga torna amb la continuació de la primera trilogia de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, aquest cop amb un film dirigit per J.J. Abrams. La pel·lícula comença quan la princesa Leia ordena la recerca del seu germà Luke Skywalker, desaparegut. Una ordre que haurà de complir el pilot Poe Dameron, que aviat comptarà amb l’ajuda de Finn, un soldat desertor del Primer Orde-el nom actual de l’imperi-, el robot BB-8 i la xatarrera Rey. Una pel·lícula que ens vol fer reflexionar sobre la memòria col·lectiva (tant dels personatges com dels espectadors) i com n’és de fràgil en un món com el què vivim. També parla de temes ja tractats anteriorment a la saga com l’amor, la mort, la fragilitat de les democràcies i les (complicades) relacions familiars, especialment entre pares i fills. Una pel·lícula que cerca l’equilibri entre la renovació i la fidelitat a la primera trilogia, de la qual en recupera la màgia i les emocions. Un bon treball de J.J. Abrams que presenta, tanmateix, alguns problemes com ara la dificultat de construir un malvat a l’alçada de Darth Vader.

J.J. Abrams ja havia dirigit l’adaptació de Star Treck, després d’haver triomfat a la televisió amb la sèrie Lost. Ara torna a atrevir-se amb una altra saga: Star Wars. Amb l’ajuda de l’històric guionista de Star Wars, Lawrence Kasdan,  autor dels episodis II,  L’Imperi Contraatca (The Empire Strikes Back) (1980) i III,  El retorn del Jedi (Return of the Jedi) (1983). En totes les entrevistes que ha concedit, el director ha mostrat la seva admiració cap a la sèrie, des que amb onze anys la va descobrir. Ja aleshores, la Força li va semblar  “una noció poderosa“.

El film comença quan Poe Dameron (Oscar Isaac) busca a Luke Skywalker (Mark Hamill). Per fer-ho, va parlar amb Lor San Tekka (Max von Sydow), que li dóna un mapa per trobar a Luke Skywalker. Però, el nou imperi, el Primer Orde, nostàlgics del vell sistema, el localitzen i el capturen. Abans, tanmateix, haurà amagat la informació a dins del robot BB-8. Aquest robot és descobert per la venedora de deixalles, Rey (Daisy Ridley). Rey, amb l’ajuda del pilot desertor del Primer Ordre, Finn (John Boyega) començaran una inesperada missió per cercar-lo i hauran de trobar els camins de la Força… Una Força que el mateix director defineix de la següent manera respecte a la primera saga: “ser fort amb la Força no significava alguna cosa científica, significava alguna cosa espiritual.”

La fotografia de Dan Midel s’aprofita de les grans imatges, ja icòniques que tenen els fans al cap. A part sap construir un nou vell món que enllaça amb tots els films anteriors.

John Williams torna a posar la banda sonora a aquesta nova entrega de la saga. Ho fa de la manera brillant que ho havia fet en les anteriors.

Daisy Ridley com a Rey fa seu tot un personatge: una dona forta i combativa com les què s’han vist al llarg de la saga i que sobreviu enmig de la misèria cercant i venent deixalles de naus velles. John Boyega com a Finn humanitza els soldats de l’imperi i mostra el seu personatge com algú que és capaç de dubtar del seu propi caminar per la vida. Oscar Isaac com a Poe Dameron  destaca en un paper que promet donar molt de joc en  els propers films. Adam Driver com a Kylo Ren no hi troba el to fosc necessari a l’antagonista del film. Harrison Ford demostra com Han Solo és el seu personatge, en una interpretació que torna a excel·lir. Carrie Fisher com a Lei va millorant la seva actuació a mesura que avança la narració. El film també compta amb la participació de Mark Hamill com a Luke Skywalker. Cal parlar també sobre el nou personatge: BB-8, un robot més evolucionat en mostrar els seus sentiments.

En una entrevista el director J.J. Abrams va definir com volia barrejar el concepte de “novetat” i de “vellesa”: “Això no havia de ser ni un viatge nostàlgic cap enrere  ni  el principi d’una pel·lícula sense una conclusió satisfactòria“. De fet, aquests mateixos dubtes els verbalitzen d’alguna manera alguns dels principals personatges i la societat en què viuen. Es veuen lligats al seu futur, però  el passat els impedeix avançar. La fràgil memòria col·lectiva els condemna a repetir la història perquè al cap d’una generació ja els sembla  una llegenda. Això es veu clar en l’escena en què Han Solo ha d’explicar als nous protagonistes que els Jedi, la Força, el costat fosc… no són mites, són història. I això mateix també passa amb els espectadors: la pel·lícula vol recordar-los l’existència dels anteriors films i assenyalar que són més que mites cinematogràfics. En conclusió, una molt bona pel·lícula on J.J. Abrams aconsegueix el més complicat: barrejar la novetat i els vells personatges sense que l’argument sembli forçat.

Advertisement