El puente de los espías (Bridge of Spies)

Ponts en temps de Guerra Freda

brigdeofspiesposter
cartell/imbd.com

Steven Spielberg dirigeix aquesta pel·lícula basada en la història real de James Donovan, un advocat que va defensar un espia rus capturat en plena Guerra Freda. A més a més, posteriorment va estar en les negociacions d’intercanvis d’espies entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Una pel·lícula amb dues parts ben diferenciades tant de qualitat com de guió: una primera part més plana i una segona molt més interessant quan comencen les negociacions. Un film amb escenes molt ben filmades com totes les què se situen en ple Berlín quan el Mur s’estava construint.

Steven Spielberg torna a dirigir un film sobre fets històrics després de Lincoln (2012). Aquest cop, amb l’ajuda dels germans Coen com a guionistes, porta al cinema la història de James Donovan a través de la seva autobiografia.

El film comença quan a l’advocat James Donovan (Tom Hanks) se li encarrega la defensa de l’espia rus Rudolf Abel (Mark Rylance) en plena Guerra Freda. Aquest encàrrec li suposarà un munt de problemes. Tot canviarà quan la Unió Soviètica captura  l’espia americà Francis Gary Powers (Austin Stowel) i la República Democràtica Alemanya, l’estudiant Frederic Prayor (Will Rogers). James s’haurà d’encarregar de negociar entre els Estats Units i la Unió Soviètica a Berlín.

Tot el film traspua una gran credibilitat gràcies a l’ambientació i la realització. La continuïtat escenogràfica i les escenes que estan situades a Alemanya Oriental són un dels elements més destacats del film. Sobresurten les què reprodueixen el moment en què es construïa el Mur de Berlín en un film amb una gran fotografia de Janusz Kamiński.

L’actuació de Tom Hanks també té dues parts ben diferenciades: quan fa d’advocat exagera massa el paper de defensor de les causes perdudes i una segona on troba el to fent de negociador en plena Guerra Freda. Mark Rylance construeix tot un personatge com a suposat espia rus que no s’immuta davant tot el que li passa.  Austin Stowel i Will Rogers fan actuació discreta com a espies americans.

El director ha definit en una entrevista què volia explicar amb aquest film: “Un combatent enemic és un ésser humà que està fent la seva feina”. Una filosofia que  acaba sent el missatge final del film:  fins i tot en situacions de guerra, els enemics són persones humanes. Una pel·lícula sobre com n’eren de fredes la justícia i la diplomàcia en el període de la història en què se  situa  el film. La pel·lícula, però, té un guió molt irregular amb una primera part més fluixa, que s’arriba a fer llarga, i una segona molt més interessant en tots els aspectes.  Una obra, però, que  no està a l’altura d’allò que s’esperaria d’un film dirigit per Steven Spielberg i amb la participació en el guió dels germans Coen.

Un pensament a “El puente de los espías (Bridge of Spies)

  1. Retroenllaç: …El puente de los espías (Bridge of Spies) (2015) | citizenjoel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.